Tot i que la festa litúrgica se celebra el 8 de setembre, a Montserrat és el 27 d´abril quan té lloc la celebració popular en honor a la Moreneta, una imatge que, segons la tradició van trobar uns pastorets el 880 en una cova d´aquesta muntanya serrada. La devoció a la santa imatge, que a Montserrat atrau més de dos milions de persones cada any, s´ha escampat per diversos llocs.
A la nostra terra també hi havia una gran devoció a la Mare de Déu de Montserrat, com ho testifiquen les ermites que els valencians li van dedicar en altre temps. Així, entre les ermites del Desert de les Palmes, n´hi havia una a la Tebaida, a prop de l´ermita de Santa Teresa, dedicada a la Moreneta. Fundada el segle XVIII per Andreu de Montserrat, governador de Castelló i important càrrec de l´orde de Montesa, l´ermita de la Mare de Déu de Montserrat era un edifici rectangular, amb teulada a dues aigües. La porta estava a la part dreta de la façana i a l´interior hi havia dormitori, cuina i capella.
També Mutxamel tenia una ermita a la Mare de Déu de Montserrat, construïda el segle XVI, que en els seus orígens va ser residència dels frares mínims. Aquesta ermita ens evoca les festes de setembre i la veneració del Ravalet i del Poble Nou per la Moreneta.
Pel que fa a Onil, al segle XVI hi havia un monestir dels franciscans descalços, ara en ruïnes, i que és propietat de l´Ajuntament de la vila des de finals dels anys 90.
Pel que fa a Onil, al segle XVI hi havia un monestir dels franciscans descalços, ara en ruïnes, i que és propietat de l´Ajuntament de la vila des de finals dels anys 90.
Una altra ermita dedicada a la Mare de Déu de Montserrat es trobava als afores de Sagunt, als peus de l´ermita de Sant Cristòfol, al costat de l´antic camí de Terol. El seu origen medieval era servir d´alberg per acollir caminants i pelegrins. I encara, una altra ermita de la Moreneta estava a Xelva. Per altra part el passat 20 de gener, el cardenal Antonio Cañizares beneïa i tornava a obrir als fidels la capella de la Mare de Déu de Montserrat, després de 50 anys sense culte.
Hi ha quatre noms valencians molt lligats a la Moreneta. Són el poble de Montserrat, a la comarca de la Ribera Alta i Oriola, i també Picanya, a l´Horta, que té dedicada la seua església a aquesta santa imatge, que és la patrona de la vila, i finalment la parròquia de Montserrat, al barri de Malilla de València.
A Picanya, com m´ha recordat el bon amic Ricard Navarro, tot i que l´Arxiu Parroquial va desaparèixer durant la guerra civil, se sap que la primitiva parròquia estava dedicada als Sants Pere i Pau. Però en una visita pastoral, l´arquebisbe Sant Joan de Ribera dedicà la parròquia a la Puríssima Sang. I va ser més tard, que en una altra visita pastoral, la parròquia ja estava dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Abans, cada 27 d´abril les clavariesses participaven en l´ofrena a la Mare de Déu i també en la processó. Les clavariesses eren fadrines, mentre que la clavariessa major era casada. Però en desaparèixer aquestes clavariesses, des de fa 4 o 5 anys la festa l´organitza la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Per altra part, a Picanya mateix, el convent de les Religioses Auxiliars Parroquials, també està dedicat a la Moreneta.
Una altra vila relacionada amb la Moreneta és Oriola, que la té per patrona. Com descriu Armando Alberola en la seua obra, "Temps de sequera, rogatives i avalots al sud del País Valencià. 1760-1770", a Oriola, la Moreneta era invocada contra la sequera que patia el Baix Segura. La tradició ens parla de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat des de l´època visigòtica. Més tard, durant la invasió àrab, la imatge va ser amagada dins d´una campana i amb la reconquesta, i al so del batall de la campana, el 1306 va ser trobada la santa imatge. Més tard, el 1483, el papa Sixte IV ja va erigir la Muy Ilustre Cofradia de la Virgen de Montserrate. I per tot això, la Moreneta és patrona d´Oriola.
Com invoca el bisbe Pere Casaldàliga en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que Santa Maria, "Profetessa de l´Alliberament i Trobadora del Magníficat", ens ajude a "optar com Jesús, per la convivència a favor dels pobres de la Terra", per poder així, "forjar la vinguda del Temps Nou".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada