El 27 de març de 1416 naixia a una casa de Pàola, el primogènit dels
esposos Jaume d´Alessio i Viena, un xiquet desitjat des de feia tres lustres.
Els seus pares, convençuts que el menut era un do del cel, gràcies a la
intercessió del sant d´Assís, li posaren de nom, Francesc. Una malaltia afectà
la vista del xiquet, però una vegada més, la intercessió del sant d´Assís,
produí el miracle.
El 1428, amb 13 anys, Francesc vestí l´hàbit d´oblat franciscà al convent
de Sant Marc. Després d´un any tornà a la casa paterna i més tard emprengué una
peregrinació pels llocs per on va passar Sant Francesc a la regió d´Umbria. Va
ser així com decobrí la seua vocació a la soledat i a la penitència. Francesc
començà a viure en una cova, a prop de Pàola i al cap de 5 anys se li van
ajuntar deixebles que volien viure com ells. Així naixien els ermitans de fra
Francesc, com els anomenava el poble. Poquet a poquet van nàixer altres comunitats
d´aquests religiosos ermitans guiats per la caritat. De fet la caritat era la
llum que il·luminava els seus passos. A més Francesc era un home caracteritzat
per la humilitat i l´alegria, l´austeritat de vida, la generositat i la
pregària contemplativa, com canten aquests Goigs: "De cada cor voleu fer/
un temple auster i fervorós/ i encara ens crida a tots/ l´exemple de vostre
viure virtuós./ De les tenebres deslliureu-nos,/ que ens colga l´odi i la
maldat".
Francesc, que tenia el do de fer miracles per allà per on passava, no va
ser ordenat prevere, però fou un autèntic reformador i un valent defensor del
pobres i dels oprimits, no només amb la paraula, sinó sobretot amb la seua
protesta decidida davant l´abús dels poderosos. "A Déu no li agrada la
tirania", repetia Francesc una i una altra vegada davant els senyors
feudals sense consciència, els ministres sense entranyes i els reis dèspotes!!
Per això Ferran I, instigat pels seus consellers va voler acabar amb Francesc
de Pàola, però al final acabà reconeixent la seua santedat. Francesc denuncià
al rei el seu despotisme, ja que oprimia el poble. Per això rebutjà els diners
que el rei li donava per construir un convent: "L´or no vos pertany, és el
preu injust del pes insuportable de les contribucions, que clamen venjança al
cel".
El 2 d´abril de 1507, Divendres Sant, moria Francesc: "Lliureu vostra
ànima tan pura/ el dia de Divendres Sant/ estès damunt una creu dura/ del Crist
la Passió escoltant,/ al si del Pare acompanyeu-nos/ bon punt nostra hora haurà
sonat". Va ser canonitzat pel papa Lleó X el 1519.
La vida de Sant Francesc de Pàola, fundador dels Mínims, va estar guiada
per la caritat i per la lluita a favor dels pobres i dels oprimits. També hui,
l´Església cal que defense les persones més fràgils, sovint xafades per l´abús
dels poderosos. Com Sant Francesc de Pàola, l´Església, que no pot ser neutral
davant la injustícia, cal que denuncie amb valentia la prepotència d´aquells
que haurien de servir el poble, i acaben servint-se d´ell. Per això les
comunitats cristianes han d´estar al costat dels immigrants, dels malalts
dependents (abandonats pels governs) dels desnonats i dels pobres, i lluitar
per la dignitat d´aquestes persones: "Vós feu el be sens trobar obstacle/
i a tots guieu tan santament/ que és un constant i excels miracle/ el vostre
viure resplendent./ Torneu la pau al món! Salveu-nos/ que orfes som tots de fe
i bondat".
Sant Francesc de Pàola és patró d´Alaquàs (amb el seu famós porrat), de
Benimàmet i de Bolbaite i també se celebra a Viver, amb la tradicional foguera
i calderes d´arròs del sant. I encara, és patró de Turballos, al Comtat, on
mossèn Vicent Micó, amb un grup d´amics ha restaurat el poble, on hi ha una
comunitat cristiana que és exemple de convivència pacífica, de no violència i
ecològica.
És així com hui lloem Déu per la vida d´aquest sant humil i senzill:
"Oh sant de Déu allibereu-nos/ de la mort trista en el pecat./ Francesc de
Pàola, el do atorgueu-nos/ de viure humils i en caritat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada