Centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat

Del 5 al 10 de juliol de 1915 se celebrà a Montserrat el I Congrés Litúrgic, un esdeveniment que va tindre una gran acceptació entre el poble de Déu i en el qual van participar les huit diòcesis que en aquell temps hi havia a Catalunya, amb els seus bisbes al capdavant i amb més de 2000 congressistes, entre els quals uns 480 preveres. Com ha dit el sacerdot Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia (FTC), "Catalunya es un país on la litúrgia de l´Església sempre s´ha viscut amb una cura especial".

Ara, para commemorar el Centenari del I Congrés, s´està celebrant, des d´ahir dia 16 fins demà dia 18, a Barcelona i a Montserrat, el IV Congrés Litúrgic. Cal tindre en compte que del 5 al 20 de juliol de 1965 (en l´etapa final del Vaticà II) se celebrà el II Congrés, als 50 anys del primer, i que del 25 al 29 de juny de 1990 va tindre lloc el III Congrés, per tal de commemorar els 75 anys del primer.

I és que a Montserrat la litúrgia sempre ha estat una realitat molt estimada. Com escriví el P. Adalbert Franquesa, monjo de Montserrat (que tingué una part important en la preparació del tema litúrgic del Vaticà II i fou elegit representant de l´episcopat espanyol al Concili), fou a través del gregorianisme i del P. Sunyol, que el nostre monestir s´incorporà definitivament al Moviment Litúrgico-Gregorià, nascut al monestir benedictí de Solesmes. I va ser "L´anné liturgique" del monjo Pròsper Guéranger i el "Liber Sacramentorum" del cardenal Ildefons Schuster, que contribuïren a una més gran sensibilització de la Litúrgia a Montserrat.

El I Congrés Litúrgic de Montserrat, ara fa 100 anys, significà l´inici de la recuperació de la litúrgia com a eix fonamental de la vida de l´Església. Aquest I Congrés va nàixer gràcies al Moviment Litúrgic, nascut als monestirs benedictins de Maredsous, Maria Laach, Solesmes i Beauron. És important recordar que aquest Moviment va ser el precedent de la reforma litúrgica que cristal·litzà després en el Concili Vaticà II, concretament, en la Constitució Dogmàtica Sacrosanctum Concilium.

El Moviment Litúrgic Europeu va nàixer gràcies al Congres Catòlic de Malines, el 1909. Els principals representants d´aquest Moviment van ser els monjos benedictins Lambert Beaduin, del monestir de Mont-César, Pròsper Guéranger, restaurador de Solesmes, Odo Càsel, de Maria Laach i Columba Marmion, de Maredsous.

El I Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915, presidit pel nunci Francesco Ragonesi i amb l´entusiasta presència del capellà Lluís Carreras, com a secretari, va ser preparat per un grup de monjos de Montserrat, com el P. Gregori Sunyol i de capellans, com mossèn Frederic Clascar, el canonge Carles Cardó o el mateix Carreras, a més de laics como Puig i Cadafalch o l´arquitecte Antoni Gaudí. El tema central del I Congrés va ser la Santa Missa, amb una especial preocupació per l´educació litúrgica del clergat i del poble.

El Congrés va tindre com a objectiu principal, que la litúrgia, celebrada als monestirs, arribara també a les parròquies, per tal de formar l´esperit cristià del poble, i així, fer la litúrgia més viva i més participativa.

Van ser set las conclusions del I Congrés Litúrgic de Montserrat: la participació activa dels fidels en els misteris sagrats; el cant litúrgic; el fet que els fidels, amb el celebrant, se sentiren (en certa manera) concelebrants, i per això mateix havien de combregar en la missa; la Missa Major a les parròquies, com l´autèntica casa espiritual dels cristians; la catequesi litúrgica; la fidelitat al papa, i finalment, l´ús de la llengua del poble. Així el número 115 de la "Revista Montserratina", de juliol de 1916, especificava el punt referent a les llengües vernacles, i deia: "Perquè la popularització de la pietat litúrgica siga efectiva, és precís propagar en llengua vulgar, el coneixement i l´ús dels llibres oficials de l´Església; per això se recomana la difusió de l´Eucologi, primera versió catalana, publicació del Congrés Litúrgic de Montserrat".

Entre els fruits del Congrés d´ara fa 100 anys, hem de destacar la pronunciació del llatí a la manera romana, la creació dels "Amics de l´Art Litúrgic", l´aparició de l´Eucologi del capellà Lluís Carreras i la creació de l´Associació Gregorianista, que va promoure a tot Catalunya les Scholae Cantorum. També la celebració de la Setmana Gregoriana a Besalú, el 1916, la Setmana Litúrgica a Banyoles, el 1917 o l´aparició de la revista "Vida Cristiana" (1915-1929), que contribuí decisivament a la difusió de les orientacions i de les conclusions del Congrés.

Entre els participants valencians al I Congrés Litúrgic de Montserrat hi havia el bisbe Joan Benlloch, en aquell moment bisbe de la Seu d´Urgell, que va presidir el 6 de juliol de 1915 la tercera secció del Congrés, "Litúrgia i Cant Gregorià", i que el divendres dia 9 va fer el parlament, "La participació del poble en la litúrgia". També el valencià Enric Reig Casanova, bisbe de Barcelona, el dimarts 6 va parlar sobre "La vida parroquial i la litúrgia". Igualment van participar mossèn Manuel Marín, rector de Cinctorres, amb el text, "Relació dels llibres litúrgics existents a l´arxiu parroquial de Cinctorres", i mossèn Enric Bonet, rector de Santa Maria la Major de Morella, amb el text, "Relació dels llibres litúrgics existents a l´arxiu parroquial de Morella".

Aquests dies, i convocat per la Conferència Episcopal Tarraconense i el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, té lloc el IV Congrés, que en paraules del sacerdot i professor Armad Puig, "suposarà un moment de reflexió sobre els fonaments i la pràctica de l´acció litúrgica, analitzada en el context i en el moment actual".

El IV Congrés, emmarcat en las celebracions de la Litúrgia de les Hores i en l´Eucaristía, està celebrant les seues sessions a Barcelona, des d´ahir 16 i hui 17, i a Montserrat, demà 18.

Ahir l´acte inaugural, a l´Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, comptà amb la participació del professor Armand Puig, degà-President de la FTC, del P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, dels bisbes Joan-Enric Vives, de la Seu d´Urgell, Jaume Pujol, de Tarragona i Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de la FTC. La conferència inaugural, ahir per la vesprada, va estar a càrrec del bisbe de Lleó, Julián López Martín, President de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola, amb el títol, "La Litúrgia, obra de Déu i acció dels hòmens". La jornada d´ahir acabà amb la celebració de les Vespres a la capella del Seminari de Barcelona, presidides pel cardenal Lluís Martínez Sistach.