El 15 d´abril celebrem la festa del P. Damià Van Veuster, l´apòstol dels leprosos a l´illa de Molokai, l´heroi de l´amor i de la caritat pels malalts de lepra.
Josef Van Veuster va nàixer a Tremeloo, a Bèlgica, el 3 de gener de 1840 al si d´una família de llauradors i comerciants. El xiquet, ja de menut era piadós i servicial. Va ser gràcies a la predicació d´una missió, l´octubre de 1858, que el jove Josef va afermar la seua vocació religiosa. Per això, determinat a consagrar-se a Déu, el 3 de gener de 1859, Josef va ingressar a Lovaina, al convent de la Congregació dels PP. dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Intel·ligent i dinàmic, amable, robust i afable, Josef, que prengué el nom de Damià, va vestir l´hàbit el 2 de febrer de 1859, iniciant el noviciat a Lovaina. El 7 d´octubre de 1860 va fer la professió religiosa i començà els estudis eclesiàstics a París, i el setembre de l´any següent començà els estudis teològics a Lovaina.
El 1863 el seu germà August, que també era religiós dels Sagrats Cors i que havia d´anar-se´n com a missioner a les illes de Hawaii, es posà malalt, i no va poder fer el viatge. Va ser Damià qui va ocupar el seu lloc, ja que el Superior General dels missioners dels SSCC li ho va concedir. D´aquesta manera, l´11 de febrer de 1863, quan Damià encara no havia estat ordenat prevere, el jove religiós s´embarcà amb destinació a Honolulú, on arribà després de 140 dies de navegació. Damià va ser ordenat capellà el 21 de maig de 1864.
Enviat a una xicoteta illa, el P. Damià es va dedicar en cos i ànima a favor dels habitants de Hawaii, l´illa més gran de l´arxipèlag. Va construir una senzilla capella i començà a visitar la gent de la zona i pel seu caràcter amable, es va guanyar el cor dels habitants de l´illa.
El 1850 aparegué la lepra i els malalts, per evitar que contagiaren la gent sana, van ser confinats a l´illa de Molokai. El bisbe de la diòcesi per ajudar aquets malalts de lepra, va demanar capellans voluntaris i el P. Damià va ser el primer en demanar que l´enviaren a Molokai. Així, el 10 de maig de 1873, el P. Damià, quan tenia només 33 anys, va desembarcar a la leproseria d´aquesta illa, on va poder vore l´horror de la lepra que desfigurava els cossos dels malalts. En ells, el P. Damià veia el Crist sofrent i malalt, abandonat i destrossat. El P. Damià trobava la força per fer la seua tasca apostòlica i assistencial en l´Eucaristia, que és el cimal de la caritat. Per això el P. Damià es va desviure per ajudar i confortar els malalts de lepra i per estar al costat dels qui tant patien.
El P. Damià va portar esperança a un infern de desesperació, degut a una malaltia, la lepra, que a més de ser contagiosa, no tenia curació. El P. Damià consolà, animà i ajudà els malalts de lepra, com a pastor de les ànimes i dels cossos, sense fer cap mena de discriminació entre races o religions, ja que atenia i estimava tots els malalts per igual.
Com a conseqüència de la seua entrega i de la seua sol·licitud per la seua gent, el gener de 1880 el P. Damià va sentir les primeres molèsties a la cama esquerra, degut al contagi de lepra. Malalt, escriví al seu bisbe: "Estic seré i feliç enmig d´aquesta gent". Agreujat per la malaltia, el P. Damià va rebre el sagrament de la Unció dels Malalts el 2 d´abril de 1889, i va morir el 15 d´aquell mateix mes, quan només tenia 49 anys d´edat, i quan n´havia passat 16 amb els leprosos. Va ser enterrat el dia següent. L´any 1936 les seues restes van ser traslladades a Bèlgica i enterrades a la cripta de l´església dels Missioners dels Sagrats Cors, a Lovaina. L´11 d´octubre de 2009, el papa Benet XVI va canonitzar el P. Damià, l´apòstol dels leprosos de Molokai, exemple de sol·licitud i d´entrega als malalts.
El P. Damià va ser, amb la seua vida, testimoni de l´amor que Déu té pels hòmens, i d´una manera més particular, pels malalts. El P. Damià va ser un heroi de la caritat, que va portar consol i esperança als qui més patien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada