Enguany el dia de Sant Joan Clímac, que els monjos celebrem el 30 de març, cau en plena Setmana Santa. Aquest sant va ser un dels més famosos dels sants abats de la muntanya del Sinaí.
El Sinaí, al segle IV, segons ens conta la monja Egèria en el seu viatge religiós a Terra Santa, estava ple de monestirs. Ella mateixa ens narra en la seua crònica del viatge, l´anomenat Itinerarium o Pelegrinatge, els diversos monestirs que visità, així com també una església, ermites i coves on vivien els monjos anacoretes. Aquesta església de la qual ens parla Egèria, era la que manà construir al segle IV Santa Helena, mare de l´emperador Constantí, i que el 527 Justinià va fortificar, construint al seu costat el monestir de Santa Caterina, on hi ha les relíquies d´aquesta màrtir d´Alexandria. Aquest monestir situat al peu del Sinaí, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 2002.
El monestir de Santa Caterina està habitat des de fa segles, i actualment hi ha monjos ortodoxos grecs. Amb una important biblioteca, el segle XIX es va descobrir el Còdex Sinaític, un text del segle IV, que conté tot el Nou Testament i la major part de la versió grega de l´Antic Testament.
El Sinaí té per als monjos el record de Moisès i d´Elies, als qual Déu va parlar en aquesta muntanya santa. Això va fer que foren molts els monjos que atrets per aquest fet, habitaren aquest lloc. Els monjos dels Sinaí seguien la Regla de Sant Basili, portant una vida que girava al votant del treball, la pregària i l´estudi de la Sagrada Escriptura.
És ací, al monestir de Santa Caterina, on va transcórrer la vida de Sant Joan Clímac, els més conegut dels monjos del Sinaí, gràcies sobretot a la seua obra més important: l´Escala del paradís.
Joan Clímac (del grec Clymax o escala) va viure en la segona meitat del segle VI i la primera del VII. Home de gran cultura i amb molts béns econòmics, ho abandonà tot per consagrar-se a Déu com a monjo, en una vida humil, pobra i austera. Després del noviciat, Joan es retirà a una ermita on estudiava, pregava i treballava. En conèixer la santedat de vida de Joan, van ser molts els qui anaren a vore´l en busca de consell, que ell donava més amb les obres que amb les paraules.
Però en morir l´abat del monestir de Santa Caterina, els monjos anaren a buscar Joan, perquè fóra ell el nou abat, un servei que ell va fer amb saviesa i bondat. En aquest monestir escriví l´Escala del paradís, una obra formada per 30 graus o escalons, que corresponen als capítols del llibre. En l´Escala, Joan Clímac explica, en forma d´aforismes i de sentències, les virtuts dels monjos i els vicis que ha de vèncer. Així tenim per exemple el tema de la renúncia al món i als afectes terrenals, l´obediència, el do de llàgrimes, l´amor al silenci, combatre la peresa, fugir de la mentida o la pobresa per a vèncer l´avarícia.
Com més tard farà Sant Benet, Joan Clímac construí una hostatgeria per acollir pobres i pelegrins.
Joan Clímac va morir d´una manera senzilla, tal i com va viure i la seua Escala del paradís, una obra de gran interès monàstic, va ser traduïda al llatí.
Que el sant monjo Joan Clímac ens siga exemple de donació a Déu, de pregària i de servei als nostres germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada