El 26 d´abril, és la festa del bisbe Sant Isidor bisbe de Sevilla. Probablement va nàixer a Cartagena, sobre el 560. Isidor va ser germà dels Sants Leandre, Fulgenci i Florentina. Com a erudit, va tindre una bona formació cultural, estudiant les tres llengües sagrades: l´hebreu, el grec i el llatí. Com que el seu germà Leandre fundà un monestir, Isidor va estudiar allí fins que va vestir l´hàbit de monjo de mans del seu germà mateix, que li aconsellà que fóra "savi i humil, sol·lícit en el treball, assidu a la pregària i eficaç en la misericòrdia".
El rei Leovigild, al segle VI, era seguidor de l´arrianisme, una heretgia que negava la divinitat de Jesús. Però el fill de Leovigild, Recared, al poc temps de pujar al tron abandona l´arrianisme que professava son pare, per abraçar la fe recta de l´Església. Leandre combaté amb força la doctrina d´Arri, predicant la fe autèntica per tota la península. I va ser per les absències de Leandre de Sevilla, que als 30 anys, Isidor va assumir la direcció espiritual del monestir. Com a abat, Isidor procurà que els monjos tingueren un treball manual, com a copistes de llibres i intel·lectual, per així tindre assegurada la subsistència. També va fer que a les hores dels àpats, hi haguera una lectura al refetor dels monjos. Així mateix va insistir molt en la comunitat de béns dels monjos per viure com els primers cristians.
Isidor va ser un exemple per als seus monjos per la manera de viure i per la seua paraula. I és per això que la trona de la catedral de Sevilla es transformà amb Isidor, en càtedra de la veritat, de tal manera que eren molts els qui anaven a escoltar-lo. I és que a més de pare de monjos, Isidor va ser també bisbe de Sevilla i model de bisbes. Segons Isidor, els bisbes havien de ser hòmens que es dedicaren a la lectura de la Bíblia i a exposar-la als fidels. A més, havien de tindre una vida intensa de pregària i sobretot, practicar la caritat i la misericòrdia amb tothom. Isidor també va tindre una sol·licitud extrema pels preveres i la seua formació. Ell preferia tindre´n pocs i bons, que molts però sense un esperit sacerdotal. Isidor, que volia que els capellans foren servidors de l´altar, comptava per a la formació religiosa i intel·lectual dels sacerdots, amb l´escola catedralícia. També volia que els candidats al presbiterat visqueren en comunitats.
Una de les aportacions més importants d´Isidor, va ser la seua participació en el IV Concili de Toledo que aquest bisbe va convocar per reorganitzar la vida religiosa. Amb aquest Concili que presidí Isidor, el 633, es va afermar la independència i la llibertat de l´Església davant el poder civil.
Com a bon escriptor, Isidor va escriure grans obres, les més importants de les quals són les Etimologies, que és com una enciclopèdia de les ciències antigues. També la Història dels Gods, Vàndals i Sueves, la Crònica Major i una Regla per a monjos. Com a gran erudit, Isidor va ser pont entre la cultura antiga i la medieval i va ocupar un lloc preeminent en la història de la cultura europea.
Sant Isidor va morir el 4 d´abril de 636, i degut a la seua santedat de vida, Dante el situà al paradís, al cant X, verset 130.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada