La situació de Rodrigo Rato, certament, està incomodant el PP. Alguns dirigents del PP diuen que l´embolic financer del qui va ser ministre i vicepresident del Govern amb José Mª Aznar, és només una qüestió familiar i personal. Cosa que no admetia el PP en el cas Pujol. Però el que cal recordar ara (i per això estan les hemeroteques) són unes declaracions o reflexions de la secretària general del PP i presidenta de la Junta de Castella-La Manxa, Mª Dolores de Cospedal, el novembre de 2012, durant la campanya de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Cospedal, que relacionava el president Artur Mas amb l´existència de diversos comptes a Suïssa, feia públicament aquesta reflexió: «¿Vosotros os imagináis que de un presidente o presidenta del PP se hubiera sabido que ellos, algún familiar o sus predecesores del mismo partido, tienen dinero fuera, lo han evadido, se han quedado con dinero que no era de ellos, y que se hablara de cuentas corrientes en Suiza? ¿A que yo ya habría tenido que dimitir?».
Als desmemoriats cal fer-los recordar allò que han dit. Però clar, si estem ja tan acostumats a que molts polítics diguen blanc, i al moment canvien d´opinió, i allò que abans afirmaven que era blanc després diuen que és negre i no els cau la cara de vergonya, quina mena de polítics tenim? «OTAN, de entrada no» (Felipe González). «Apoyaré el Estatut que vote el Parlamento de Cataluña» (Rodríguez Zapatero). «Irak tiene armas de destrucción masiva» (José Mª Aznar). I la llista podria ser infinita.
«¿A que yo ya habría tenido que dimitir?». I, per ser conseqüent, què espera a fer-ho, senyora Cospedal? Segur que no recorda (o potser sí?) aquelles paraules de Jesús al sermó de la muntanya: «Que el vostre llenguatge siga: sí quan és sí; no, quan és no; el que es diu de més, ve del Maligne» (Mt 5:37). Sí quan és sí i no quan és no! Encara que això vol dir ser un home, o una dona de paraula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada