El 7 de desembre celebrem la festa de Sant Ambròs, bisbe de Milà i un dels pares de l´Església que, segons el teòleg i monjo de Montserrat Cebrià Pifarré, va ser "una personalitat de talla excepcional, tant des de punt de vista humà com des del cristià ".
Sabem diverses dades d´aquest sant gràcies a la "Vida d´Ambròs", del diaca Paulí de Milà. De bona família, Ambròs va nàixer a Trèveris, el 339. De jove seguí la carrera administrativa i el 370 el trobem a Milà (capital de l´Imperi) com a prefecte de la regió Ligúria-Emília. I és ací quan, a la mort del bisbe Auxenci, el poble impressionat pel prestigi i la integritat d´Ambròs, el va elegir per aclamació com a nou bisbe (una manera freqüent i normal en aquella època) tot i la seua resistència. Així ho expressa els Goigs a Sant Ambròs: "Un infant (la unció al dit)/ com a bisbe us assenyala./ Tot el poble el gest avala/ perquè és Déu qui us ha elegit,/ per a ser sant i prudent,/ pur com l´aigua cristal·lina ".
Com que encara era catecumen, va ser batejat i el 7 de desembre de 374 va ser consagrat bisbe. Ambròs va donar tot el seu patrimoni als pobres i serví l´Església en l´episcopat durant 24 anys. Va morir el 4 d´abril de 397, un dissabte sant.
Sant Ambròs es mostrà sol·lícit per la unitat i per la renovació espiritual d´una Església dividida en dos faccions: l´arriana i la catòlica. Preocupat també per la regeneració dels capellans i de les comunitats de vida consagrada, Sant Ambròs organitzà la litúrgia, i perquè el poble participara activament en les celebracions i compongué himnes d´una gran bellesa, que resumien la fe de l´Església.
Ambròs va ser un bon pastor, predicador i catequista del poble cristià. Ell mateix explicava l´Antic Testament als catecúmens que havien de ser batejats la nit de Pasqua. Va escriure nombrosos comentaris exegètics sobre el Gènesi, els Salms o l´Evangeli de Sant Lluc.
Segons el P. Cebrià Pifarré, monjo i teòleg especialista en la literatura cristiana antiga, Sant Ambròs va ser un bisbe molt "sensible als problemes socials i va denunciar amb valentia, l´arrogància i la prepotència dels rics" i treballà per la separació de l´Església del poder polític: "l´emperador està a l´Església, no sobre l´Església", deia Sant Ambròs. Igualment creia en la diversitat de les comunitats cristianes, no en un uniformisme estèril: "si vius a Roma, viu com els romans, però si estàs en una altra part, viu com les persones d´aquest lloc".
Pròxim al dolor dels pobres, quan els romans van ser derrotats pels visigots a la batalla de Adrianàpolis el 378, Ambròs no dubtà en vendre els preciosos ornaments sagrats, per rescatar els presoners.
Escrigué el llibre "La Penitència", adreçat als rigoristes novacians que negaven a l´Església el poder de perdonar els pecats després del baptisme. Ambròs en aquest text destaca la misericòrdia de Déu per damunt de tot, un tema molt estimat per ell. Ambròs mateix escriu: "feu-me la gràcia de tindre un cor ple de tendresa per tots els pecadors. Aquesta és la suprema virtut".
Patró d´Aín, a la Serra d´Espadà, Ambròs demana als cristians (als del segle IV i també a nosaltres, al segle XXI) que donem testimoniatge de la fe "sobretot amb les obres i no solament amb les paraules" i ens exhorta (en un món ple d´odi) a la reconciliació mútua: "quan demanes perdó per a tu mateix, aleshores, més que mai et cal saber que has de perdonar als altres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada