dimarts, 23 de desembre del 2014

23 de desembre: El Beat Nicolau Factor (LEVANTE-EMV, 23/12/2014)

Pere Nicolau Factor, segon dels set fills de Vicent Factor, de Siracusa i d´Úrsula Estanya, d´Albaida, va nàixer a València el 29 de juny de 1520.
Per la devoció de son pare a Sant Vicent Ferrer, el menut va ser batejat a l´Església de Sant Esteve. Com diu la Vida del beat, escrita per Joaquim Company, la família vivia "en una casa contigua al Monasterio de Santa Tecla perteneciente á la feligresia de la Iglesia Parroquial de San Martin" de València.
Nicolau va demanar "el Santo hábito del Serafin Francisco" al convent de "Santa María de Jesús extramuros de esta Ciudad de Valencia", on vestí l´hàbit el 30 de novembre de 1537, amb només 17 anys, malgrat que els seus pares no ho van vore bé. Va fer la professió el primer diumenge d´Advent de 1538 i fou ordenat prevere el 1544.
De menut, Nicolau ja va imitar la dolcesa i l´amor de Sant Francesc d´Assís, quan de camí a l´escola va vore a la porta de la parròquia de Sant Martí un pobre leprós, al qual Nicolau li besà els peus i les mans.
Després d´estudiar Moral, Nicolau va ser destinat com a "Predicador del Convento de nuestro Padre San Francisco de la Villa de Chelva y los Pueblos circunvecinos de este Convento".
Nicolau Factor va ser un dels representants de la restauració catòlica que va tindre el seu origen al Concili de Trento, inaugurat el 1545. Va ser contemporani de grans personatges místics com Santa Teresa d´Àvila i Sant Ignasi de Loiola, la primera, reformadora del Carmel i el segon, fundador de la Companyia de Jesús, i també de Sant Joan d´Àvila, Sant Pere d´Alcàntara, Sant Francesc de Borja i Sant Tomàs de Villanueva.
Nicolau va ser Frare Guardià dels convens del Sant Esperit, Xelva, Sagunt, Bocairent i també mestre de novicis. De vida austera, menjava pa i aigua, la seua era una pregària atenta i perseverant. Va ser un gran predicador i confessor de les clarisses del convent de la Trinitat de València, de les de Gandia i de les Descalces Reials de Madrid. Xelva i a la seua comarca van ser dels primers llocs on Nicolau va predicar, amb uns sermons senzills i breus.

Els seus predilectes eren els pobres i els malalts, en les ferides dels quals reconeixia Jesús. Distribuïa almoines entre els més necessitats. Gran amic de Sant Lluís Bertran, i amb el do de la profecia, parlava del rector de l´Alcora, Joan Baptista Bertran, com d´un gran sant.
Desitjant una més gran perfecció de vida, el 1582 Nicolau passà a viure al convent de Santa Caterina d´Onda, i el novembre d´aquell any anà a Barcelona al convent del "Monte Calvario" , fins que el 1583 tornà de nou al convent de Santa Maria de Jesús.
Beneït amb el do de fer miracles, Nicolau Factor tenia un gran amor a la Mare de Déu. Va ser un mestre espiritual i la seua obra més coneguda és, "Les tres vies".
Ja malalt, Nicolau arribà a València el 13 de desembre de 1583. Morí el 23 del mateix mes. El seu cadàver exhalà un perfum celestial durant els nou dies que va estar sense enterrar. Fou beatificat pel papa Pius VI el 18 d´agost de 1786.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT