Ja les portes del Nadal, germanes i germans, aquest
quart diumenge d’Advent ens porta l’anunci, ja imminent de la Bona Notícia
És aquest el projecte de salvació universal, que és l’expressió de
l’amor infinit de Déu per cadascun dels homes i de les dones. Aquest misteri
del Déu amor, fa dos mil anys es va fer present en Maria, la noia de Natzaret.
Va ser la Mare Verge ,
que esperà plena d’amor l’acompliment de les promeses, qui acollí amb docilitat
la Paraula
que ella va fer carn. La fe de Maria, imatge de l’Església, com ens recordava
el Concili Vaticà II, va fer possible que Jesús és fes home.
Amb una confiança plena en Déu, amb un humil agraïment, amb una total
obertura a la voluntat del Pare i amb la joia de l’Esperit, Maria rebé l’anunci
de l’Àngel: “Alegra’t plena de gràcia”
(Lc 1:28). No és això, l’alegria del Déu-amb-nosaltres, el que ens disposem a
acollir i a celebrar en aquest Nadal? O serà només un temps de vacances i de
turisme, d’àpats familiars i de regals o de soledats plenes de nostàlgies?
L’Advent que estem a punt d’acabar ens convida a l’esperança. A una esperança
que ha de ser una “espera fervent”,
com ens recorda el papa Francesc. Per això, com a seguidors de Jesús, estem
cridats a “mantenir ben visible la flama
de l’esperança, perquè pugui il·luminar a tota la humanitat, el camí que porta
a la trobada amb el rostre misericordiós de Déu” (Paraules del papa a la
plaça de Sant Pere el dia 15 d’octubre de 2014)
I com mantenir i revifar la flama de l’esperança en els cors dels qui
sofreixen? Conten que una vegada un home volia deixar tota la seva fortuna, a
l’amic que fos capaç d’administrar bé els seus diners. Per això proposà als
seus tres millors amics el següent repte: Tinc tres grans cellers, tots de la
mateixa mida. Aquí teniu cadascú aquesta bossa de monedes. La vostra missió consistirà
a omplir el celler amb el que pugueu comprar amb Ja aquest diner. Guanyarà el
qui aconsegueixi omplir el major volum del celler. El primer dels tres gastà
tots els diners en sorra, però només pogué omplir la tercera part del celler.
El segon gastà els diners en terra, i omplí la meitat del celler. Però el
tercer dels homes gastà només una petita part dels diners, aconseguint però
omplir tot el celler. Possiblement els escolans, o els joves dels Cursets de
Cristiandat de Girona que sou aquí, estareu pensant què va poder comprar aquell
home per omplir el celler, si els altres dos no ho havien pogut fer. La petita
part de monedes que va utilitzar va ser per comprar espelmes, que amb la seva
claror ompliren de llum tot el celler.
No és això, germanes i germans el que significa l’Advent? No estem
cridats a ser portadors de llum, d’esperança i de joia, per així fer possible
el Nadal? No va ser aquest el testimoni d’esperança del petit Guerau, fill d’un
antic escolà de Montserrat, i que ell ens explicava avui fa una setmana a la Marató de TV3? El nen, amb
una mirada plena de tendresa, ens deia que tenia un cor amb només “tres caixetes”, quan tothom en té
quatre. Però que era un “cor especial”.
Quantes “caixetes” té el nostre cor?
És també un cor especial el nostre, capaç de descobrir el Déu infant en tots
aquells que ens envolten? O necessitarem, com el petit Guerau, que ens “arreglin” el cor, en el nostre cas massa
avesat a la indiferència i a l’egoisme?
“El Regne de Déu”, deia també
el bisbe Romero, “ja està misteriosament
present a la terra. Però quan vingui el Senyor arribarà a la seva perfecció.
Aquesta és l’esperança que ens anima als cristians” (24 de març de 1980)
Germanes i germans: enmig del sofriment i de les tenebres que envolten
tantes persones, l’esperança ha d’animar la nostra vida. I com a deixebles de
Jesús, hem de obrir nous camins, nous horitzons, per així fer possible un món
més humà i més fratern.
“Avui, quan en el món és negra
nit, en l’esperança que em dóna la Bona Nova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada