Per als ciutadans de València, el nom de la Fontsanta, en castellà, "Fuensanta", evoca el barri del Cap i Casal situat a l´Oest de la ciutat. Allò que molt poca gent sap és que aquest barri porta el nom de Fontsanta, degut a la patrona de Múrcia, i per la relació que aquesta ciutat establí amb València per la campanya de solidaritat per les inundacions que el 1957 assolaren el Cap i Casal.
He recordat aquest barri i el drama de tantes famílies que es van quedar sense res el 1957, pel fet que (igual que l´any passat) la primera setmana de desembre he estat al monestir de la Fuensanta, al costat de Múrcia, acompanyant la comunitat de monges benedictines (que tenen cura d´aquest santuari) en els exercicis espirituals que els he fet.
Durant uns dies hem compartit la pregària i el diàleg, el silenci i la reflexió, en un ambient de fraternitat i d´alegria.
Les monges de la Fuensanta, que fan del seu monestir un espai de comprensió i de comunió, saben que per damunt de fracassos i de dificultats, Déu sempre cura els cors afligits i adolorits.
Les monges d´aquest monestir saben descobrir que darrere de cada persona sempre hi ha, mig amagat, l´anhel de novetat i el desig de fer el bé. Per això són conscients que la frustració no és mai més forta que l´esperança i que la mort no és mai més forta que la vida. Aquetes onze monges consagrades a Déu, són artesanes de perdó i d´esperança i per això cada dia sembren llavors de comunió, d´alegria i de pau. Les benedictines de la Fuensanta, des de la pregària contemplativa, obrin camins de trobament fratern amb tots els hòmens i dones, ja que formen una comunitat oberta, fonamentada en el goig i en el servei.
Aquestes dones són com fars lluminosos que il·luminen la societat, alhora que fan que els hòmens puguen descobrir el Regne que ja ha començat. Elles són dones que, acollint hostes i pelegrins, fan possible una societat més fraterna, més justa i més pacífica. Són dones fortes en la debilitat, generoses en la pobresa i acollidores de la llum de Pasqua. Són dones que saben compartir la tendresa del cor, l´alegria de la fraternitat i el goig del perdó, un perdó que ens renova i ens fa més lúcids. Són dones que en la senzillesa de cada dia saben que, quan les llàgrimes són el nostre pa i el dolor amarg el nostre vi, el Déu de l´amor ens ompli de consol i de pau. I saben també que quan la soledat ens envolta i l´aridesa del camí es fa més forta, el Déu de l´amor ens il·lumina.
Aquestes monges, amb les qual he conviscut sis dies, han tastat, com hem fet alguna vegada tots nosaltres, la desesperança i la negra nit, i malgrat tot creuen, i ens ajuden a creure en el Déu que pacifica els nostres cors.
El diumenge passat dia 7, el papa Francesc ens deia que falten "testimonis de la misericòrdia i de la tendresa de Déu". Puc assegurar que aquestes benedictines són, en el silenci del monestir, testimonis de tendresa i de misericòrdia, de consol i de pau, d´esperança i d´alegria.
Les monges de la Fuensanta saben també que, malgrat que sovint la nit ens envolta i la mort ens rodeja, el Déu de la llibertat ens allibera. Per això ara que ja ens acostem al Nadal, aquestes monges (i moltes altres i en molts altres monestirs) ens ofereixen la seua comunitat com un far per a tots els qui viuen en la nit i en la foscor. Un far lluminós que guia i orienta els qui es troben cansats, desesperançats o desil·lusionats.
Si fa uns dies, en l´inici de l´Any de la Vida Consagrada, el papa Francesc ens demanava als consagrats i a les consagrades "viure el present amb passió", ser "valents" i contagiar "l´alegria", les monges de la Fuensanta, seguint les paraules del papa, són testimonis d´aquest entusiasme que és l´Evangeli, viscut amb fidelitat i amb senzillesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada