Santa Bàrbara, advocada contra els trons i els llamps, té des de l´edat mitjana una gran popularitat, que s´ha traduït en multituds d´ermites: Alberic, La Salzadella, Bocairent, Aiora, Vilafranca del Maestrat i Llíria, Alboraia, Benissa, Alpuente, Xàbia, Faura, Castalla, Borriana, la Font de la Figuera, Altura, Vinalesa, Xixona, Chulilla, Tírig, El Puig, Bolbaite, Sella, Alcublas, Monòver, Montcada o Onda, una construcció citada ja per Martí de Viciana.
A l´arquebisbat de València, són molts els pobles que tenen per patrona Santa Bàrbara: Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada i Piles. És igualment titular de les parròquies de Castelló de la Ribera, Beniparrell, Rocafort, Carcaixent i Mas del Olmo.
També són moltes les capelletes dedicades a aquesta santa, com la de Rocafort, amb un text de l´estimat i recordat mossèn Vicent Sorribes que diu: "Santa Bàrbara és patrona/ que ens defensa del mal tro/ de les tempestes i els llamps/ i de la mort sens confessió/ a tots els Rocafortants".
El culte a Santa Bàrbara és antiquíssim, i la seua devoció es va estendre des de l´Orient a Occident, on arribà el segle XI. A Espanya es venerada gràcies als pelegrins del Camí de Sant Jaume.
El nou Martiriologi Romà, reformat després del Concili Vaticà II, ens parla de Santa Bàrbara, una verge i màrtir de finals del segle III o principi del IV, que fou martiritzada a Nicomèdia, a l´actual Turquia.
La tradició ens diu que Bàrbara era una jove molt bonica, a qui son pare volia casar amb un ric pagà. Davant la negativa de Bàrbara, son pare la tancà en una torre, on li duia una infinitat d´il·lustres lletrats per instruir-la. I va ser un deixeble d´Orígenes qui la va iniciar en la fe cristiana. Quan son pare va saber que la seua filla s´havia convertit al cristianisme, volgué matar-la. Però la jove va aconseguir fugir. En trobar-la, la portaren davant de Marcià, prefecte de la ciutat, que intentà convèncer-la perquè abandonara la fe. Però com que ella es mantingué fidel a Jesucrist, fou maltractada amb diverses tortures, fins que son pare mateix, amb una espasa la decapità. Conta la tradició que un llamp caigué del cel, deixant fulminat el pare de la santa!!
Pel que fa al seu cos, es creu que va quedar a Nicomèdia fins el segle VI, quan l´emperador Justí traslladà les seues relíquies a l´església d´El Salvador, a Constantinoble. Després passaren a Venècia, al monestir de Torcello i el 1810 a l´illa de Murano, on es van dipositar en la capella dedicada a Sant Martí, i on encara es continuen venerant. Va ser el patriarca de Venècia, Àngello Roncalli (que després seria el papa Joan XXIII) qui va nomenar Santa Bàrbara una dels set patrons de Venècia.
Bàrbara (un nom derivat del grec) significa estrangera, no romana. Iconogràficament es representa amb una torre (que recorda la seua presó) una espasa a la mà dreta (arma amb què son pare la va decapitar) i un copó o calze, com a intercessora per tindre una mort confortada amb els sagraments.
Santa Bàrbara és patrona dels qui treballen amb explosius, amb perill imminent de mort: artillers, pirotècnics, picapedrers, bombers i miners. També és advocada dels campaners.
La festa de Santa Bàrbara se celebra el 4 de desembre, tant a l´Església Catòlica com a l´Església Ortodoxa.
Els pobles que tenen el goig de tindre com a patrona a aquesta santa verge i màrtir, com Torralba del Pinar o Piles, veuen en Santa Bàrbara un model de fidelitat a Crist, ja que va saber mantindre ferma la seua fe, malgrat les dificultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada