divendres, 19 de desembre del 2014

Santa Eva (INFORMACION.ES, 19/12/2014)


Cada any el 19 de desembre, ja a les portes del Nadal, l'Església celebra la festa de Santa Eva, anomenada la mare de la humanitat o també la mare de tots els mortals.


Els relats de la creació, amb la formació d'Adam i d'Eva, els trobem als inicis de la Bíblia, concretament al llibre del Gènesi, sobretot als capítols 1, 2 i 3. En Eva reconeixem el primer nom propi que trobem a la Sagrada Escriptura, i que vol dir: «mare de tots els qui viuen».



És cert que el llibre del Gènesi no és un tractat de biologia, ni de paleontologia o d'història tal i com entenem hui la història. El Gènesi no és cap tractat científic, sinó que és un llibre que ens parla de teologia. L'Antic Testament és el conjunt de llibres, escrits poèticament, que tracten de l'aliança de Déuamb el seu poble. En tot cas, tot i acceptar la teoria de l'evolució, en l'origen dels humans, els cristians reconeixem la mà bondadosa de Déu. Així ho relata el Gènesi quan explica com Déu «creà l'home a la seua imatge, creà l'home i la dona». Així aparegué Adam i Eva com a col·laboradors de l'obra creadora de Déu, ja que Déu mateix posà el món a les seues mans: «ompliu la terra i domineu-la». Aquest és el primer relat que la Bíblia fa de la creació d'Adam i d'Eva.



Però hi ha un altra narració en la qual Déu creà Eva a partir de la costella d'Adam: «Jahvè Déu infongué un son profund a l'home, i s'adormí. Prengué una de les seues costelles», i «de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona». Déu li donà a Adam Eva, com a companya, com a esposa, com a col·laboradora i mare del gènere humà. Així Adam i Eva esdevenien marit i muller enmig de l'Edèn, el jardí del Paradís.



Sempre s'ha culpat Eva de la primera caiguda, quan desobeí el manament de Déu de no menjar el fruit que Déu els prohibia tastar. En la seua llibertat, Eva va donar a Adam aquell fruit (la Bíblia en cap moment no diu que era una poma, però la religiositat popular així ho ha determinat) i la desobediència marcà el pecat de la parella. Menjant del fruit d'aquell arbre, Adam i Eva van quedar allunyats del projecte d'amor que era el projecte de Déu. D'aquesta manera l'harmonia del Paradís quedà destruïda, i Adam i Eva van reconèixer que sense la força que venia de Déu, ells no eren res. Era el camí de l'ambició, de l'avarícia, de l'enveja (les llavors de les quals tots portem a dins del cor) allò que va fer que Adam i Eva s'apartaren de Déu, trencaren l'aliança amb el Credor i foren expulsats de l'Edèn.



Malgrat el pecat dels primers pares, Déu, el Déu fidel, compassiu i benigne, va continuar mirant amb bondat i tendresa el futur. Per això el Gènesi ens diu que Déu no va abandonar la parella i aquest llibre ja profetitza el fet que el mal serà anihilat. Perquè si la figura de la serp va enganyar Eva, de la descendència de la primera dona, un dia apareixerà el fill d'una altra dona, que vencerà del tot i per sempre el mal: «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà el cap i tu l'atacaràs al taló». Del ventre d'Eva eixirà un llinatge del qual naixerà el Messies.



Déu va protegir i emparar els primers pares, malgrat ser expulsats del Paradís. I els va beneir amb una descendència amb els seus fill CaínAbel i Set.



Eva és un símbol. La primera anella, juntament amb Adam d'una història d'amor. De l'amor creador de Déu. D'un Déu enamorat dels hòmens i de les dones. D'un Déu que apassionadament ha apostat pel gènere humà, malgrat la desobediència d'Adam i d'Eva, i de tots nosaltres. Perquè l'amor i la misericòrdia de Déu, estan molt per damunt del pecats dels hòmens. 



El Cançoneret Valencià de Nadal recull un poema sobre Adam i Eva que diu: «Adam i Eva cantant/ estan amb molta alegria/ i Jesús està plorant/ de fred dins l'establia». Com deia el P. Abat Josep Mª Soler en l´homilia del dia de Nadal de 2011 comentant aquest poema (que recull l'última felicitació de les que enviava mon pare per Nadal), deia: «El contrast és ben evident. Aquells que segons el llibre del Gènesi van ser expulsats del Paradís i entre plors van haver d'afrontar la duresa de la vida i l'amargor de la mort (Gn 3:14-24), ara canten "amb molta alegria". Adam i Eva són els prototipus de la humanitat i personifiquen tot el gènere humà. Ara troben en Jesucrist la seua joia, perquè en fer-se home canvia la sort de la humanitat; Adam i Eva representen, per tant, l'exultança humana pel naixement del qui anuncia la pau, porta la bona nova de l'Evangeli, obre la ruta de la salvació eterna i amb això dóna sentit de l'existència». I és que Eva i Adam van ser rescatats de la desobediència, gràcies al Crist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT