dimarts, 23 de desembre del 2014

22 de desembre: Praga parlarà valencià la nit de Cap d´Any (LEVANTE-EMV, 22/12/2014)

Hui en una setmana començarà la Trobada de Taizé a Praga. I segons informa "Paraula", revista de l´arquebisbat de València, "Praga parlarà valencià la Nit de Cap d´Any".
Segons aquesta notícia, seran centenars de jóvens valencians els qui viatjaran a la capital de la República Txeca, amb motiu de la Trobada Internacional de Taizé, que tindrà lloc en aquesta ciutat del 29 de desembre al 2 de gener. Segons la revista "Paraula", en el seu número corresponent al 10 de desembre passat, seran 6 els autobusos que eixiran del Cap i Casal la nit del 27 al 28 d´aquest mes, per tal de portar els jóvens valencians a Praga.
No cal dir que m´alegra saber que la nostra llengua es pot sentir a la Trobada de Taizé. Però a més de parlar valencià a Praga, també es resarà en valencià? La nostra llengua entrarà a la litúrgia en la Trobada Internacional de Taizé? O dubte molt! Perquè si ens atenem a la notícia de "Paraula" (per cert: única paraula en valencià que ix en totes les pàgines d´aquesta revista!) només se´ns diu que a Praga es parlarà valencià, però no se´ns diu que es pregarà en valencià. I això és així perquè si a la catedral de València o a la d´Alacant no hi ha cap missa en valencià, com es podrà resar en la nostra llengua a Praga?
¿Quan entrarà el valencià a la catedral de València (o a la d´Alacant ) a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, als Seminari de Montcada, d´Oriola-Alacant o de Sogorb-Castelló? ¿O a la Facultat de Teologia de València i a les parròquies de la Safor, la Marina, la Ribera, la Plana Baixa, l´Alacantí o el Baix Vinalopó?.
La notícia sobre el valencià a Praga serà només una anècdota simpàtica (i merament folklòrica) si després els capellans valencians continuen marginant la nostra llengua (com fan ara) a la litúrgia i als estudis de la Facultat de Teologia de València.
Taizé ha estat sempre una comunitat ecumènica. Una comunitat que ha acollit milers jóvens de diferents cultures, llengües i països. Una comunitat que ha treballat per la reconciliació i per la pau. I per això mateix, una comunitat acollidora de la pluralitat i de la diversitat que hi ha a l´Església. Com m´agradaria que l´Església del País Valencià fóra també acollidora i respectuosa amb la llengua dels valencians, de la mateixa manera que Taizé acull i respecta la diversitat lingüística dels jóvens que s´apleguen allí.. Com m´agradaria que l´Església Valenciana assumira la llengua i la cultura dels nostres pobles i viles. Com m´agradaria que els valencians que volem ser cristians, sense deixar de ser valencians, fórem acollits, com una mare acull els seus fills, sense haver de deixar la nostra llengua a les portes dels temples. O a la sagristia! O fora de la revista "Paraula", que a excepció del seu nom, com he dit abans, les seues pàgines continuen menyspreant el valencià. O a les webs de l´Arquebisbat de València, o dels bisbats de Sogorb-Castelló i d´Oriola-Alacant, que continuen publicant-se íntegrament en castellà!
El papa Francesc, en l´Evangelii gaudium, ens exhorta a fer realitat una Església "que s´encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia" (EG 115) Però l´Església Valenciana no solament no valora i protegeix la cultura dels valencians, sinó que la menysprea.
Que pugam sentir el valencià a Praga està bé. Però serà només una conversa entre els participants. Allò que seria important és que es pregara en valencià a Praga i encara més important, que es pregara en valencià a València, Onda, Elx, Xàtiva, Borriana, Ontinyent, Dénia o Benicolet. El que demanem els cristians valencians és poder celebrar la nostra fe en valencià, a les nostres parròquies. Tan difícil és d´entendre això? Si els cristians de Madrid tingueren prohibida la litúrgia en castellà a les seues parròquies, com els valencians tenim prohibida la litúrgia en valencià, algú ho entendria? Per això en la meua carta als Reis (d´Orient!), enguany, els demanaré que facen entendre als nostres bisbes i als nostres rectors, la necessitat d´inculturar l´Església al nostre País i d´utilitzar la nostra llengua a la litúrgia i als estudis als Seminaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT