Cansats de les facècies i de l'actitud fatxenda i arrogant del petit Nicolás, diumenge passat vaig descobrir a La Marató de TV3 el petit Guerau, un miracle de l'esperança. I també de la tenacitat dels seus pares i de la doctora Àngels Puigdevall, cardiòloga pediàtrica de l'hospital Josep Trueta de Girona. La Marató d'aquest any, destinada a fer conèixer i a aconseguir ajuda econòmica per lluitar contra les malalties cardiovasculars, va estar farcida de testimonis de persones que tenen problemes de cor. Entre tots els qui hi van participar, m'impressionà el cas del petit Guerau, fill d'en Xavier Pallàs, antic escolà de Montserrat i que vaig tenir d'alumne a l'Escolania a principis dels anys 90. Amb Josep Mateu, de Montblanc (ara prevere de l'arquebisbat de Tarragona) i Francesc Morera, de Manresa, en Xavier, nascut a Olot, formava part del "trio de la benzina", com jo els anomenava: entremaliats i trapelles i alhora plens d'una gran simpatia, em van posar a "prova" en el curs que m'estrenava com a professor. I més d'un dels cabells blancs que tinc (i els ho deia als tres!) són gràcies a aquest trio tan entranyable!
A La Marató, i a preguntes de la periodista Mònica Terribas, el petit Guerau, amb una mirada plena de tendresa, ens deia que tenia un cor amb només "tres caixetes", quan tothom en té quatre. Però que era un "cor especial". I amb un somriure encisador, Guerau anomenava la Dra. Àngels Puigdevall "doctora màgica", perquè "m'arregla el cor". El petit Guerau, de només 5 anys, tenia una malformació congènita anomenada "de ventricle únic", detectada durant l'embaràs, i que va obligar els seus pares, la Sara i el Xavier, a decidir si s'atrevien a tirar endavant amb la gestació.
El P. Salvador Plans, que va ser Prefecte de l'Escolania en temps del Xavier, en conèixer el testimoni d'en Guerau, va telefonar l'antic escolà per felicitar-lo per la seva participació a La Marató. I em comentava que en Xavier li digué que la seva esposa i ell estan especialment contents d'haver tirat enda?vant l'embaràs i haver tingut en Guerau, malgrat els pronòstics pessimistes d'algun metge que els aconsellava l'avortament. Per això, i malgrat les dificultats i els sofriments d'aquesta jove parella, en Guerau, amb els seus pares i la "doctora màgica", és un miracle de l'esperança i de la tenacitat. Un miracle de Nadal, que ens interpel·la i que ens qüestiona, quan amb una actitud mesquina i egoista no som capaços de mirar més enllà del nas i d'ofegar-nos en els nostres petits problemes.
El testimoni del petit Guerau i dels seus pares, i també de la "doctora màgica", m'ha fet recordar aquell conte, on una dona va somiar que entrava en una botiga acabada d'inaugurar a la plaça del mercat, i, tota sorpresa, va descobrir que Déu era rere el taulell. "Què hi vens tu aquí?", li preguntà la dona. "Tot el que el teu cor desitgi", li respongué Déu. Sense gosar creure el que havia sentit, la dona va decidir demanar el bo i millor que un cor humà pot desitjar: "Desitjo pau d'esperit, amor, felicitat, saviesa i alliberament del temor", digué. I, després d'un instant de vacil·lació, va afegir: "No sols per a mi, sinó per a tothom". Déu se la va mirar somrient i li digué: "Em sembla que no ho has entès bé, estimada. Aquí no venem fruita, sinó llavors".
Voleu dir que l'exemple del petit Guerau i dels seus pares, i de la "doctora màgica", no és una llavor d'esperança i de joia, enmig de la foscor del nostre món? Voleu dir que aquesta jove parella, malgrat la incertesa i les pors, no han estat una llavor de coratge i de fe en aquella vida que anava formant-se i que avui és una nen preciós?
"Avui quan en el món és negra nit, en l'esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat. Crec que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor. Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà com a fruit, la pau. Ningú no haurà de tenir por de res". Aquest era el desig que expressava Martin Luther King. Un desig que es fa realitat avui en el petit Guerau, en els seus pares i en la "doctora màgica". És un conte de Nadal, això? No! És una història ben real, que ens parla d'esperança, de lluita, de tenacitat, d'amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada