Patró d´Alacant, va ser el rei Alfons el Savi qui, el 1224, en conquerir la ciutat, transformà la mesquita en una església dedicada a Sant Nicolau.
Posteriorment, el bon rei Jaume I, el 1264 la convertí en parròquia i ja molt més tard, el 1959, el papa Joan XXIII erigí aquest temple en cocatedral.
De Sant Nicolau (de Mira, ciutat on va ser bisbe o de Bari, on es conserven les seues despulles) no tenim massa dades biogràfiques. Els documents que ens parlen d´aquest sant bisbe són molt més posteriors a la seua vida i pertanyen al segle VI. Es tracta de la Història tripartida, de Teodor el Lector (que esmenta a Nicolau entre els bisbes que participaren al Concili de Nicea, el 325) la Vida de Nicolau, arximandrita de Sió i bisbe de Pinara, d´un autor anònim i finalment una obra d´Eustraci de Constantinoble, que al·ludeix a la intervenció de Nicolau, per impedir l´execució injusta de tres soldats.
Nicolau va nàixer sobre el 270 a Pàtara (a l´actual Turquia) va ser elegit bisbe de Mira i va morir el 6 de desembre d´un any comprès entre el 345 i el 352. Les seues restes van ser traslladades, el 1087 des de Mira a Bari, al sud d´Itàlia.
Són molts els miracles atribuïts a Sant Nicolau, però el més conegut i que ha influït en la iconografia habitual d´aquest sant, és el de la resurrecció dels tres xiquets que un hostaler havia assassinat. És per això que és aclamat com a patró dels infants. Un altre miracle cèlebre d´aquest bisbe, va ser la seua intervenció per la situació de pobresa d´un veí seu, que havent-se arruïnat, volia prostituir les seues tres filles jóvens. Nicolau, de nit i d´amagat, va llançar a la finestra de la casa del veí unes bosses plenes de monedes d´or, amb la qual cosa aquell home no hagué d´exposar les seues filles a la prostitució.
Per la seua santedat (segons conta la tradició) Nicolau va ser elegit bisbe per aclamació dels bisbes.
És a La Divina Comèdia (Purgatori, cant XX, versets 31-33) que Dante Alighieri fa un elogi de la generositat de Sant Nicolau. Quan Dante i Virgili visiten el cinquè cercle del Purgatori destinat als avars, senten l´esperit d´Hug Capet, rei de França, que esmenta uns quants exemples de pobresa, un dels quals és Nicolau i la seua generositat per les tres donzelles. Diuen així els versos del gran poeta florentí, en la excel·lent traducció del professor Joan Francesc Mira: "I ell parlava encara dels regals que va fer Nicolau a les donzelles, per mantenir l´honor d´aquelles joves".
Sant Nicolau té una gran popularitat a l´Orient cristià i també a l´Occident, amb esglésies, santuaris i ermites, dedicades a aquest sant, com la de Biar, i l´església de Sant Nicolau, una de les més antigues de València.
Al nord d´Europa, la figura d´aquest sant bisbe es va emparentar amb un personatge conegut com el Pare Noël o Santa Klaus.
Pel que fa a la seua iconografia, a l´Orient, les icones russes representen a Sant Nicolau vestit amb els ornaments episcopals del ritu bizantí. Pel que fa a l´Occident, se´l representa amb mitra i bàcul, com un bisbe llatí.
Vull destacar els Capítols de la Confraria de Sant Nicolau d´Alacant, atorgats pel rei Martí l´Humà, el 10 d´abril de 1402. Aquest text del rei Martí, es el reglament pel qual es regien els confrares de Sant Nicolau. Així, el rei manava que "quant algun confrare mora, la campanella vaja tornant per la vila". I si "algun confrare per vellea o debilitat cau o ve a pobresa que li sia feta ajuda per los mayordoms". També establia que la vespra de Sant Nicolau, "tots los confrares sien a les vespres e que cremen tots los siris a les vespres e a la misa del dit dia". I ordenava que "lo dia de San Nicolau sien elegits dos bons homens per Administradors i Mayordoms que en aquell any registren los actes de la dita confraria per tot aquell any".
Un cas ben curiós en la festa de Sant Nicolau, té lloc a Borriana, on les xiquetes, amb un llaç al cap i els xiquets, amb un llacet al coll, i també els majors, acostumen a celebrar aquesta festa "armats" d´espases de fusta o de cartró, i menjant llonganisses per berenar, acompanyat d´una cançó mig en valencià i mig en castellà: "Sant Nicolau, santo bendito, confesor de Jesucristo, viva el rey, muera el gallo, cuatrocientos a caballo. Tris, tras, llonganissa menjaràs, Tris, tras, en l´espassa moriràs". Segons el professor Vicent Franch i Ferrer, aquesta tradició té els seus orígens als segles XIII, XIV i XV, quan els cristians obligaven els musulmans que vivien al Regne de València a menjar carn de porc, que aquestes persones tenen prohibit menjar.
També la vila de Catí celebra des l´antiguitat aquesta festa, datada ja el 1395, com ho reportava mossèn Joan Puig en el seu "Vocabulari de Catí". Segons mossèn Puig, els xiquets feien la "berena de Sant Nicolau", a base de "figues i nous, penjolls de raïm, ametles". També hi havia el costum d´enterrar un pollastre al carrer Major, "deixant només la cresta fora", que els xiquets mataven "pegant-li ab un sabre i duent els ulls tapats".
Que aquest sant bisbe, a qui Biar i Castelló de la Plana han dedicat unes ermites, ens ensenye a viure amb generositat, per fer així un món més solidari i més fratern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada