divendres, 19 de desembre del 2014

Joan XXIII i Francesc, dos papes per la pau (DIARI DE GIRONA, 19/12/2014)

El restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba ha estat possible en bona part per les gestions, discretes i alhora eficaces del papa Francesc, herald i missatger de la pau. Aquesta missió del papa Francesc a favor de la pau em recorda la gestió de Joan XXIII durant la crisi dels míssils de Cuba, l'octubre de 1962, amb l'enfrontament de la Unió Soviètica i dels Estats Units, i que va significar l'episodi més greu de la Guerra Freda.
L'origen d'aquella tensió entre aquestes dues potències nuclears va estar ocasionat per la instal·lació, per part de la URSS, d'unes plataformes de llançament de míssils soviètics en territori cubà. El papa Joan, que havia inaugurat el Concili uns dies abans que esclatés aquest conflicte, i que seguia els esdeveniments preocupat pels perills d'una tercera guerra mundial, va saber aprofitar la crisi dels míssils cubans per intentar un diàleg entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Ja al començament del seu pontificat, Joan XXIII havia tingut una gran preocupació per la pau i havia obert una relació ?epis?tolar amb Kennedy i amb Khruixov. Al setembre del 1961, un mes després de la construcció del mur de Berlín, Joan XXIII ja va fer una crida a la pau i al desarmament i Khruixov va lloar públicament les paraules del papa Roncalli, agraint-li la seva contribució a favor de la pau. També Kennedy, a l'inici del Concili, havia enviat una carta al Papa valorant positivament el Vaticà II, pel fet que promouria "la causa de la pau i la comprensió internacional".
Durant aquells dies de tensió, un grup pacifista de periodistes i acadèmics soviètics i americans es trobaven reunits a Massa?chussets en unes jornades de treball. El 22 d'octubre van escoltar el missatge televisat de Kennedy, on mostrava les fotos de les bases cubanes i on anunciava el bloqueig a Cuba. En aquest grup hi havia com a observador el P. Fèlix Morlion, rector de la universitat romana Pro Deo, que va proposar la conveniència de la intervenció del papa Roncalli per trobar una sortida a la crisi dels míssils. Morlion mateix va contactar amb el Vaticà i així començà el paper decisiu de Joan XXIII, per solucionar aquest moment de tensió entre les dues superpotències.

Kennedy, que valorava molt la mediació del Papa en aquest conflicte, exigia no només el desmantellament de les rampes de llançament de míssils, sinó també el cessament del subministrament militar soviètic a Cuba. Per la seva part, Khruixov va fer saber al Vaticà que cessaria l'enviament de material bèl·lic a Cuba si els americans posaven fi al bloqueig naval de l'illa.
Els contactes de la Santa Seu van ser decisius, pel fet que el Vaticà no tenia relacions diplomàtiques ni amb la URSS, ni amb els EUA. Confiat que la seva intervenció no seria mal vista pels dos presidents, el 25 d'octubre de 1962, Joan XXIII dirigí un missatge "a tots els homes de bona voluntat", text que prèviament havia enviat a les ambaixades soviètica i americana a Roma, i on demanava l'inici de les negociacions per posar fi al conflicte. El 26, Khruixov va enviar una carta a Kennedy, on proposava un debat sobre desarmament i on demanava que Cuba no fos envaïda per les tropes americanes. Kennedy per la seva part responia prometent que cessaria el bloqueig a l'illa si la URSS treia les rampes de míssils soviètics. Finalment, el 28 d'octubre, Khruixov acceptava la proposta de Kennedy.
Segons el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, "sembla que la intervenció del Papa va influir més en Khruixov". Tot amb tot, el president soviètic va arribar a dir que "la crida del Papa va ser un autèntic raig de llum". Per això va enviar a Joan XXIII una felicitació de Nadal, on remarcava el paper del Papa, "per tal que pugui seguir esforçant-se a favor de la pau".
I és que el papa Joan era un artesà de la pau i per això sabia establir contactes per afavorir un món més pacífic. Si al març de 1962 havia rebut Jacqueline Kennedy, esposa del president americà, a l'abril de 1963 rebia Alexis Adjubei, gendre de Khruixov (i corresponsal d'Izvestia a Itàlia) i la seva esposa Rada.
Amb goig per la seva contribució en el diàleg entre la URSS i els EUA, i pensant què podia fer a favor de la pau al món, Joan XXIII va decidir escriure l'encíclica Pacem in terris, que apareixeria el 1963.

Fa 52 anys el Papa bo va evitar un enfrontament bèl·lic de conseqüències imprevisibles. I ara el papa Francesc ha contribuït al diàleg entre els EUA i Cuba, per tal d'acabar amb una situació d'enemistat entre dos pobles veïns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT