divendres, 19 de desembre del 2014

18 de desembre: la Mare de Déu de l'Esperança (LEVANTE-EMV, 18/12/2014)

Cada 18 de desembre (una setmana abans del Nadal) l´Església celebra la festa de la Mare de Déu de l´Esperança, anomenada també la Mare de Déu de la "O", i que rep aquest nom perquè en la pregària de Vespres, del 17 al 23 de desembre, es canten set antífones (una per cada dia) que comencen amb l´exclamació "Oh". Antigament com que les antífones començaven el dia 18, aquell dia era conegut com el dia de Santa Maria de la O, o de la Mare de Déu de l´Esperança, que és patrona de Guadasséquies.
L´Església, des d´antic, canta les antífones gregorianes de la "O", uns textos del segle VII-VIII, que comencen amb un "Oh" d´admiració, seguit d´un títol messiànic tret de l´Antic Testament.
Aquestes antífones, anomenades també antífones majors, tenen un fort contingut bíblic i expressen el desig del Poble de Déu, que anhela la vinguda del Messies.
En la primera de les set antífones, que comença amb "Oh Saviesa que heu brollat de llavis de l´Altíssim", l´Església demana aprendre "el camí de la prudència".
La segona de les antífones de la "O", "Oh Adonái", es demana la redempció. Cal dir que Adonái és la paraula hebrea que defineix Déu com a Senyor.
La tercera, "Oh rebrot de Jesè", fa referència al Messies, que naixerà de la dinastia de David, el pare del qual fou Jesè.
En la quarta antífona de la O, "Oh clau de David", l´Església implora del Messies, que traga "de la presó els encadenats que viuen a la fosca".
La cinquena de les antífones majors, "Oh Orient", fa referència a Jesús, aquell sol que ve de l´Orient i que il·lumina les nostres tenebres.
La sisena,"Oh Rei", implora del Messies, l´autèntic Rei, que salve "l´home que vareu fer del fang".

L´última de les antífones de la O, "Oh Emmánuel", proclama Jesús com l´Emmanuel anunciat pels profetes, és a dir, el Déu-amb-nosaltres, i l´Església li demana que vinga "a salvar-nos".
Aquestes antífones majors condensen l´esperit de súplica de l´Advent, davant la proximitat del naixement del Fill de Déu.
Per altra part, és curiós que l´acròstic en sentit invers que es forma amb les primeres lletres de les paraules llatines de les antífones després de la "O", (Emmanuel, Rex, Oriens, Clavis, Radix, Adonái i Sapiéntia) diu "Ero cras", que significa "demà vinc". És com la resposta del Messies a la súplica del poble de Déu, que anhela la seua vinguda i la seua manifestació.
En aquests últims dies de l´Advent, aquestes antífones de la O ens ensenyen a contemplar la humilitat del Messies, que és com una porta oberta al diàleg o com un nou camí a través del qual Déu ve a trobar-se amb els hòmens.
La Mare de Déu de l´Esperança, que com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler "és esperança nostra, perquè ja ha arribat a terme en la seua participació de la glòria de Déu", ens acompanya en l´Advent per rebre en la festa del Nadal, el Déu Infant.
Que Santa Maria, que com diu el Vaticà II "resplendeix com un signe d´esperança ferma per al Poble de Déu" (L.G. nº 68) ens acompanye en aquest Advent del 2014, i ens ajude a acollir l´Emmanuel en els nostres cors.
A Onda i a prop d´Artesa, a la Plana Baixa, trobem dos santuaris de la Mare de Déu de l´Esperança. Per la seua part a Sogorb, Portell de Morella, Mutxamel i Albocàsser hi ha ermites dedicades a aquesta advocació de la Mare de Déu, que és la patrona de Guadasséquies, que la venera amb la seua foguera tradicional.
Que la Mare de Déu ens ajude a esperar el Déu Infant que ve a il·luminar les nostres foscors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT