Teresa Martín Guérin va nàixer a Aleçon el de 1873. Va ser l´última dels 9 fills que tingueren Lluís Martín i Cèlia Guérin. A la mort de la seua mare, quan la menuda Teresa tenia 4 anys, la família es traslladà a Lisieux. En entrar la seua germana Paulina al Carmel, Teresa va patir una segona orfandat materna, ja que Paulina li feia com de mare. Teresa va tindre una estranya malaltia, de la qual quedà curada mentre mirava una imatge de la Mare de Déu.
Durant el Nadal de 1886, 2 mesos després que la seua germana Maria entrà al Carmel, Teresa va viure el que ella anomenà la "gràcia de la seua conversió", gràcies a la qual començà a trobar la seua felicitat donant-se als altres.
El 1887, després que son pare li donara l´aprovació per entrar al Carmel, Teresa va peregrinar a Roma, on li demanà al papa Lleó XIII el permís per ingressar, com les seues germanes, a les carmelites descalces, malgrat la seua joventut.
Va ser el 9 d´abril de 1888, quan Teresa entrà al Carmel de Lisieux, on va prendre el nom de Teresa de l´Infant Jesús, al qual afegiria posteriorment, "i de la Santa Faç". Va ser en la Sagrada Escriptura, i d´una manera particular en els Evangelis, que Teresa va descobrir Jesús. La seua espiritualitat també s´alimentava de l´Antic Testament, sobretot del profeta Isaïes quan presenta l´amor maternal de Déu pel seu poble. Per la seua part, Sant Joan de la Creu va ser el seu mestre espiritual, ja que les obres d´aquest místic, ajudaren Teresa en el camí de l´amor. Amb els anys va anar aprofundint la seua experiència d´amor incondicional i gratuït de Déu, sentint-se cridada a viure l´abandonament confiat a les mans del Pare, com un xiquet s´abandona a sa mare. Això la va portar a descobrir el valor dels gestos i detalls menuts i aparentment insignificants, però fets sempre amb amor. D´aquesta manera arribà a descobrir que a l´Església, la seua vocació era l´amor.
Després de la formació passà a ser l´ajudanta de la mestra de novícies, que era la seua germana Celina. Teresa era una jove senzilla, que va viure sense cap notorietat, miracles o fets extraordinaris. Va conèixer l´aridesa en la pregària i les incomprensions, però sense perdre mai ni l´alegria interior ni la pau profunda, que cada vegada més omplien el seu cor.
Durant la Pasqua de 1896 va tindre una hemoptisi, símptoma de la tuberculosi que la portaria a la mort. Va viure la prova de fe més dura: la dificultat de creure en la vida eterna. Morí el 30 de setembre de 1897 als 24 anys, va ser canonitzada el 17 de maig de 1925, i proclamada Doctora de l´Església i Patrona Universal de les Missions.
Amb només 10 anys de carmelita descalça, Teresa va esdevenir mestra del camí anomenat de la infància espiritual, com queda reflectit en les cartes i en les pregàries que escriví i sobretot en la seua autobiografia, "La història d´una ànima". Aquests escrits són guia i llum per als cristians i la seua vida és com un eco d´un cant d´amor que ressona, encara hui, a l´Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada