Demà, dia 19, tindrà lloc a Roma la beatificació del papa Giovanni Battista Montini. Nascut a Concesio, a prop de Berscia, el 26 de setembre de 1897, fou ordenat capellà el 1920. El jove Montini, d'idees progressistes, va estudiar a l'Escola Diplomàtica i el 1922 ingressà a la Secretari d'Estat del Vaticà. Un any més tard va ser designat secretari del nunci de Varsòvia, però hagué de tornar al Vaticà degut a problemes de salut. El 1931 li va ser assignada la càtedra d'Història Diplomàtica de l'Acadèmia, el 1944 era nomenat director d'Afers Eclesiàstics Interns i el 1952 pro-secretari d'Estat. Arquebisbe de Milà el 1954, Montini, que tenia una gran sensibilitat per aquells problemes socials que afectaven els treballadors, era anomenat l'arquebisbe dels obrers.
El 1958 va ser creat cardenal pel papa Joan XXIII i el 21 de juny de 1963, a la mort del papa Roncalli, Montini era elegit bisbe de Roma. Durant els 15 anys que ocupà la Seu de Sant Pere, el papa Pau VI, a més de culminar el Concili Vaticà II va treballar per la unitat dels cristians, amb l'acostament a l'Església d'Orient, amb gestos tan significatius com el seus encontres amb el patriarca Atenàgores a Terra Santa i a Constantinoble. També treballà pel diàleg amb els no creients i per la pau. Va ser a l'ONU, el 4 i el 5 d'octubre de1965 quan el papa Pau VI va fer una crida a favor de la pau i per la fi de les guerres. Com ha dit el pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, el papa Montini va treballar «per establir espais de llibertat per als cristians, a les repúbliques socialistes de l'Europa de l'Est».
Pau VI, que va seguir els passos renovadors del papa Joan XXIII, portà a l'Església l'aggiornamento, aquells aires de canvi i de renovació que ja havia iniciat el papa Roncalli. Prudent i valent, constant i pacient, el papa Montini va convocar diversos sínodes per tractar temes importants a l'Església com el presbiterat (1971), l'evangelització (1974) i la catequesi (1977). Entre les seues encícliques més importants cal que destaquem l'Ecclesiam Suam, sobre l'Església (1964), Mysterium Fidei, sobre l'Eucaristia (1965), Populorum Progressio, sobre el progrés dels pobles (1967), Sacerdotalis Caelibatus, sobre el celibat (1967) i l'Humanae Vitae, sobre la regulació de la natalitat, que va ser la que més controvèrsia va crear. A més de les encícliques, el papa Montini escrigué nombroses cartes, constitucions i exhortacions apostòliques. Entre els seus missatges més importants, cal destacar els adreçats al secretari general de l'ONU i al director general de la UNESCO.
Pau VI va ser el primer dels papes viatgers, ja que des del Vaticà, a més de peregrinar a diversos països europeus, visità els altres quatre continents: Amèrica, Oceania, Àfrica i Àsia.
La beatificació demà del papa Pau VI significa el reconeixement d'una Església montiniana, plenament conciliar, oberta al diàleg i a la modernitat, allunyada de condemnes i sensible als problemes dels més necessitats. Com ha dit el pare Mauro-Giuseppe Lepori, abat general del Císter, en les VI Jornades de la Congregació de Castella celebrades a Salamanca el juny passat, va ser molt important l'aportació del papa Pau VI al Concili «per la bellesa dels seus textos» i sobretot per «la reflexió intel·ligent i afectuosa amb que Montini acollí, acompanyà i seguí el Vaticà II».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada