Avui, dia de Sant Narcís, festa tan entranyable per a Girona, la germana M. Antònia Castanyer Figueras, monja del monestir de Sant Daniel, fa 100 anys. Acompanyada per l'afecte de las seva comunitat i del seus familiars, la G. M. Antònia donarà gràcies a Déu pel do de la vida, pels seus 100 anys de vida.
Quan el passat mes d'abril vaig acompanyar les monges de Sant Daniel en els exercicis espirituals, allí hi era la G. M. Antònia, amb una actitud serena i joiosa, amb el seu rostre serè i esperançat, sempre somrient, fidel en la seva donació a Déu i perseverant en la pregària i en l'amor fratern.
Una vegada que amb els novicis vaig fer el Camí de Sant Jaume, en arribar al monestir de benedictines de Santa Maria de Carvajal, a Lleó, una monja, en preguntar-nos per l'estat de salut d'un monjo de Montserrat, ja gran i malalt, ens digué: "Tingueu cura d'ell com és té cura d'una joia, d'un tresor; perquè els ancians, tot i que la nostra societat els arraconi i els vegi com una nosa, són un tresor".
La G. M. Antònia, fidel a la crida de Déu com a monja benedictina, és per a l'Església i per al nostre món una persona que viu en la finor de la caritat, que és allò que fa possible la fraternitat i fecunda la comunitat. Durant tants i tants anys, en la seva vida de pregària i de servei, en el seu camí de recerca de Déu, la G. M. Antònia és també un signe del Regne, un signe de fidelitat a l'Evangeli, ja que ha sabut expressar i renovar amb alegria, tota una vida d'amor, de generositat, d'agraïment. Amb la seva mirada, i això ho vull remarcar d'una manera especial, la G. M. Antònia traspua aquella pau que surt de la bonesa del seu cor, del seu amor a Déu, a la seva comunitat, a l'Església i al món. Des que va entrar a Sant Daniel el 15 de novembre de 1933, aquesta monja ha corregut "per la via dels manaments en la inefable dolcesa de l'amor", com Sant Benet, al Pròleg de la seva Regla, ens demana als monjos de viure. I com a sentinella de l'esperança, ha sabut acompanyar i fer costat, en el dolor i en la joia, tots aquells que se li han acostat. Amb discreció, amb silenci i amb amor.
La G. M. Antònia, amb "un gran bagatge cultural i musical i amb una veu preciosa", com m'ha recordat la Priora M. Assumpció Pifarré, va fer la professió el 19 de maig de 1935. Va ser bibliotecària de la comunitat molts anys i s'ocupà també del taller d'ornaments del monestir i de la direcció musical. Malgrat les situacions i els moments que, segur, haurà viscut en la foscor i en el desert, ha esdevingut una presència pacífica a la seva comunitat, ja que amb la seva pregària, amb el seu servei abnegat i sol·lícit i amb la seva joia, és un signe del Regne. En la Germana M. Antònia, Déu mira i es complau en "la petitesa de la seva serventa" (Lc 1:48), en la donació de tota la seva vida, en la generositat del seu amor. Ella, amb senzillesa i humilitat, és per a Sant Daniel (utilitzant unes paraules de l'Abadessa Montserrat Viñas, de Sant Benet de Montserrat) una persona on l'amor misericordiós de Déu ha pres forma humana.
En aquest centenari de la G. M. Antònia Castanyer, una dona plena de dolcesa i d'afabilitat, de somriure pur i net, de mans obertes i de cor lliure, segur que sentirà al seu in?terior aquelles paraules del salmis?ta: "Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins" (Ps 127:1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada