Hui dia 21 s´acompleixen 50 anys de la fundació de l´Institut Secular, Obreres de la Creu, una associació de dones consagrades que, per vocació, aspiren a viure la perfecció evangèlica en l´apostolat, enmig de la societat.
Els orígens d´aquest institut secular comencen el 13 de juny de 1934, en plena República, amb la constitució, a València, de la Societat Civil "Amor Cristià", per part del capellà valencià, D. Vicent Garrido Pastor. Posteriorment, el 28 de juny de 1940, aquesta institució rebia l´aprovació diocesana com a Pia Unió, amb el nom, "Amor Cristià". I precisament hui fa 50 anys, el 21 d´octubre de 1964, aquesta Pia Unió passava a ser un Institut Secular de dret diocesà, i prenia el nom amb que és conegut hui: Obreres de la Creu. Més tard, el 1971 el papa Pau VI va concedir a les Obreres el Decretum Laudis, declarant aquesta associació de laiques, com a Institut de dret pontifici.
Al nostre País les Obreres, que tenen la Casa Mare a Montcada, es troben a València, Sagunt, Castalla, Castelló de la Plana, Xàbia, la Barraca, Bunyol, Gandia, Altea, Benicalap o Alacant, entre altres llocs, al front de col·legis, residències i cases d´espiritualitat, albergs, clíniques o centres de promoció de la dona. També hi ha Obreres a Holanda, Itàlia, Bolívia, Xile o Rwanda.
La idea de fundar un institut secular, molt abans del Concili, va ser idea del capellà valencià Vicent Garrido Pastor, nascut a Benaguassil el 21 de novembre de 1896. D. Vicent, que mentre estudiava va ser col·legial del Corpus Christi, va ordenat prevere el 12 de juny de 1921, i fou destinat com a coadjutor a Benimassot i a Albaida. Va ser doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de València i va fer classes de Filosofia al Seminari de Terciaris Caputxins de Godella, de Religió a l´institut Sant Vicent Ferrer de València i de Teologia Moral al Seminari Conciliar de València. També va exercir la seua docència a Institut Diocesà "Sedes Sapientie", per a religioses.
Canonge Penitencier de la catedral de València, home d´intensa activitat apostòlica entre la joventut, amb un gran do de consell i de profunda espiritualitat, D. Vicent Garrido va donar vida a la seua gran obra, les Obreres de la Creu, perquè aquestes laiques foren, com el ferment enmig de la massa, evangelitzadores de la societat. Així, sense hàbits ni convents, les dones que formen part d´aquest institut secular escampen la llavor del Regne a través dels diversos camps de l´apostolat on s´hi fan presents. També hi ha la branca dels Membres Cooperadors, creada el 1972.
D. Vicent Garrido, que el 1951 va casar els meus pares en valencià (jo diria que en el primer casament que es va fer en la nostra llengua) va morir el 16 d´abril de 1975, i les seues despulles reposen a la capella de la Santa Creu de la Casa de la Mare de Déu, a Montcada.
Aquestes dones, seglars, però amb un compromís amb l´Església regulat pel decret Perfectae caritatis, del Vaticà II, són com Maria Magdalena, col·laboradores del Crist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada