El 26 de juny, al Vaticà, es donava a conèixer
el document Instrumentum laboris, que
els Pares sinodals estudiaran en la pròxima Assemblea General Extraordinària de
2014. La presentació de la síntesi dels resultats de l’enquesta del papa.
Va ser el papa Francesc qui, el 8 d’octubre de
l’any passat, va convocar la Tercera Assemblea General Extraordinària del
Sínode de Bisbes, sobre el tema: Els
desafiaments pastorals de la
Família en el context de l’evangelització.
El text que ara hem conegut, Instrumentum laboris, naix de les
respostes al qüestionari del Document Preparatori, que vam conèixer l’any
passat i que està estructurat en 8 grups de preguntes relatives a la família i
al matrimoni.
El document, amb una premissa i 3 parts, presenta
els desafiaments als quals, hui l’Església s’ha d’enfrontar: el fenomen de la
immigració i la família, el consumisme, les unions de fet, el cas de separats i
divorciats tornats a casar, les mares solteres, altres formes de sexualitat
fora del matrimoni, crisi hedonista, unions del mateix sexe, matrimonis de no
batejats....
És important destacar que amb l’enquesta ha
passat un fet gairebé inèdit: Francesc, el bisbe de Roma, ha convocat
l’Església a exercir el sensus fidelium,
és a dir, el sentit de la fe dels fidels, per tal que així el papa puga
conèixer de primera mà quins són els reptes i les dificultats de les famílies.
I és que en l’actualitat hi ha una gran
distància entre allò que els cristians
creuen que ha de ser la moral sexual catòlica i allò que ensenya
l’Església. Així per exemple, hi ha una forta desconnexió entre el que diu
l’encíclica Humanae vitae, de 1968 i
la sexualitat que viuen molts cristians.
En la presentació d’aquesta síntesi de
l’enquesta sobre la família, ja s’han deixat sentir algunes opinions sobre la
importància de l’acompanyament guaridor de l’Església a les famílies ferides. I
també, l’interès de fer vore a la nostra societat la maternitat de l’Església.
D’una Església no autoreferencial, sinó d’una Església que ha de eixir d’ella
mateixa.
Per això caldrà una pastoral familiar més
oberta, d’encoratjament i de guarició, ja que com va dir el cardenal
Baldisseri, “urgeix permetre a les
persones ferides, curar-se i trobar la misericòrdia que Déu concedeix a tothom”.
També el bisbe Bruno Forte afirmava en aquesta
presentació el paper d’una Església “que
està sempre destinada a ser la casa oberta del Pare, amb lloc per a tothom”.
Tant de bo els Pares sinodals actuen com una
Església que és Mare, una Església que escolte abans de parlar, que aprenga a
acollir sense condemnar, que cure sense jutjar. Una Església allunyada del
rigorisme i de la intransigència, que transmeta el missatge d’amor de Jesús de
Natzaret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada