Si el papa Francesc no vol per a l´Església bisbes que semblen prínceps (i que només pensen «escalar») sinó pastors que facen olor d´ovella, fa 50 anys Tarancon ja en feia d´olor d´ ovella, ja que era un bisbe sensible al sofriment i a les necessitats de la gent, un bisbe que no marcava distàncies sinó que s´acostava, sobretot als qui més patien.
I és que Tarancon al llarg del seu ministeri pastoral, primer com a capellà i consiliari d´Acció Catòlica i després com a bisbe de Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid, va ser per damunt de tot un home afable i pròxim als qui patien. A més de ser també un bisbe que aplicà a l´Estat espanyol la renovació que va nàixer amb el Concili Vaticà II. És això el que dimarts es donarà a conèixer en la presentació del llibre «Vicente Enrique Tarancon. Cardenal de l´Església», una obra coordinada per Emili Marín i editada per Saó. Ha estat Emili Marín, capellà i periodista, i durant molts anys director de Saó, qui ha promogut l´edició d´aquest llibre que compta, a més del mateix Marín, amb col·laboradors com José Aliaga, Jordi Bort, J. Fermín Teruel i l´autor d´aquest article. L´acte de presentació del llibre tindrà lloc dimarts a les 19 hores, a l´Aula Magna de La Nau. Centre Cultural de la Universitat de València, amb la participació d´Emili Marín, Jordi Bort, animador cultural i membre de la Comissió del Centenari del naixement del Cardenal Tarancon, José Aliaga, doctor en Teologia i Juanjo Enrique-Tarancon, marmessor i nebot del cardenal.
El llibre, amb onze capítols, a més d´un pròleg, fa un repàs exhaustiu a la figura i a la trajectòria del cardenal Tarancon, amb temes tan diversos com «La vida y la persona del Cardenal Tarancon» i «Algunes dades significatives de la seua vida», de José Aliaga, «El Cardenal de Borriana», de Jordi Bort, «El Concili de Tarancon», «Un cardenal per a la Transició», «Assemblea Conjunta Bisbes-Sacerdots», «Un cardenal il·lustrat», «El cardenal torna a casa per sempre», «Una malaltia i l´adéu del cardenal» i «Un centenari amb escletxes», d´Emili Marín, «Tarancon, el músic que no arribà a ser-ho», de J. Fermín Teruel i «Correspondència personal de Tarancon», de l´autor d´aquest article.
Quan hi ha una generació de valencians que no va conèixer el cardenal de la Transició, mort el 1994, és important recuperar la seua figura i la seua trajectòria en el camp de la pastoral, en la renovació conciliar i pel seu compromís per una Església lliure i independent del poder polític. Com ha dit el papa Francesc, «El Concili va ser una bella obra de l´Esperit Sant», una obra en la qual va participar amb entusiasme Tarancon, bisbe de Solsona en començar el Vaticà II i d´Oviedo quan va acabar el Concili. Per això aquest llibre d´homenatge a Tarancon és una bona ocasió per conèixer millor la figura i l´obra del cardenal valencià, que com va escriure el P. Josep Mª Soler, va ser «un home de fe, obert a l´evolució del pensament i als problemes de la gent».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada