Hui 15 d’octubre l’Església
celebra la festa de Santa Teresa d’Àvila, nascuda en aquesta ciutat castellana el
28 de març de 1515 i morta a Alba de Tormes el 1582. Teresa va ser la gran
reformadora del Carmel Descalç, fins al punt que durant els últims 15 anys de
la seua vida va fundar 17 convents de monges i 15 de frares.
Dona de caràcter
obert, Teresa, a qui algú ha qualificat de feminista, no va ser una figura ensucrada, una flor i col
com diuen a Ador, sinó una dona de caràcter, lliure i independent. Amb una
activitat incansable i inimaginable per a una dona del segle XVI, amb viatges,
compra de cases, negociacions per aconseguir permisos, Teresa va ser una monja
inquieta i itinerant. Com ha dit el P. Maximiliano Herráiz, carmelita i doctor
en Teologia, “Teresa va apostar per la
dona en la seua condició de dignitat per a ser escoltada”.
Després de deixar
el convent de l’Encarnació d’Àvila als 47 anys, Teresa va fundar el convent de
Sant Josep, des d’on començà la reforma dels Carmel. Amb mula i carro, Teresa
anà fundant convents d’Àvila a Medina, i a Valladolid, i d’Alba de Tormes a
Salamanca, Beas, Sevilla, Sòria i Burgos, des d’on tornà a Alba on morí.
Aquesta empresa
audaç i valenta de Santa Teresa, una dona apassionada i intrèpida malgrat les
dificultats, va fer que l’autoritat eclesiàstica la veiera amb recel. La seua
reforma sobrepassava la fina frontera de l’ortodòxia catòlica, ja que el seu
projecte difícilment superava el més mínim control per part de la Inquisició. És per
això que aquest tribunal, per sospites d’heretgia, diverses vegades demanà
informes sobre la vida de Teresa i la seua conducta, així com de les seues
fundacions.
Tenint en compte la
misogínia ambiental i que ella provenia de família jueva, entre el 1574 i 1575 El Llibre de la Vida va ser retingut pel
Sant Ofici i sotmès a una rigorosa censura. La mateix Inquisició manà cremar El Llibre de la Vida , però Teresa es va
quedar una còpia del manuscrit.
Santa Teresa volia
que les monges foren independents i autònomes, sense tindre un frare com a
superior. Així promogué que les comunitats pogueren elegir lliurement una
superiora, cosa que suposava una autèntica revolució en aquell temps. Per a
Teresa, la clausura de les monges no era per que elles no pogueren eixir del
convent, sinó perquè ningú no entrara a governar-les: “Això és el que temen les meues monges, que hagen de vindre prelats
pesats que les vulguen governar”.
Teresa, acusada pel
fet de ser dona i reformadora, ens recorda que també hui són diverses les
monges com la G. Teresala
G. Lucía
I és que encara hui
són molts els qui es pensen que les monges, com Santa Teresa (i els monjos)
només podem resar i callar. Com si el sofriment de la gent o les injustícies
que es comenten contra els més dèbils ens foren indiferents! Amb valentia, la
G. Teresala Grip Ala
G. Luciala G. Teresa
Apassionada i
ferma, malgrat les dificultats, Santa Teresa, com també les GG Teresa i Lucía,
va ser una dona inquieta i itinerant, de pregària profunda que no la va aïllar
dels sofriments dels altres, ni la deixà en un quietisme, despreocupació o
indiferència. I és que pel fet de donar-se del tot a Jesús de Natzaret, les
religioses també es donen als hòmens i a les dones del nostre món, compromeses com
estan en la lluita contra la pobresa, la injustícia i en la defensa dels Drets
Humans.
Afortunadament hui
les monges carmelites descalces, a Serra, Les Alqueries, Godelleta, Puçol,
Altea o Villar del Arzobispo, continuen el carisma de Santa Teresa, la santa
reformadora i itinerant, que va dignificar la dona i que va ser mestra de
pregària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada