Aquest és només un
dels plats que menjaven en reunions de treball (?) diversos membres de l’Administració
valenciana. Són les factures de Medi Ambient de l’època de Francisco Camps com
a President de la
Generalitat , i que ara
el Govern del País Valencià es nega a entregar a l’oposició. Entrecots,
gambes....
Els 60 euros que paguem nosaltres
I mentrestant, més
de 3000 dependents a Castelló han mort des de 2002 esperant rebre l’ajuda a la
dependència. I a tot l’Estat espanyol són 275952 pensionistes, d’un total de
939613, que cobren entre 347 i 593 euros al mes! Per no parlar dels jóvens que cobren
una misèria o dels aturats.
Un entrecot de 60
euros (que paguem tots els ciutadans), marisc o guisqui, és una prova més de la
indecència d’aquest Govern! I d’altres polítics i de representants del món de
les finances!
Si no en teníem
prou amb els casos Gürtel, Cooperació, Brugal, Fabra...ara tenim la gota que fa
vessar el got. Menjant (i molt bé) i bevent, a càrrec de la ciutadania! I no
amb un menú de 10 euros!
Quan el llibre dels
Psalms denuncia els “diners mal adquirits”
i “els béns robats” (Ps 61:11) o
aquells que “sols pensen com podran
enganyar” (Ps 61:5), segurament l’autor sagrat ja estava pensant en els
polítics immorals i indecents que es mengen un entrecot de 60 euros que no
paguen ells.
Quan el salmista
denuncia aquell que “es creu que les
seues culpes no seran descobertes” (Ps 35:3) i el qui va amb “engany i maldat” (Ps 35:6), ja pensava
en els polítics valencians (i d’altres zones de l’Estat) que mengen i beuen (en
bons restaurants!) passant les factures a l’erari públic.
Quan els salmista
s’escandalitza dels corruptes, perquè “és
detestable el seu obrar” (Ps 13:1) ja pensava en ells. I quan el Ps 54 diu:
“Als seus mercats abunden l’engany i
l’avarícia” (Ps 54:11), només cal canvianr “mercats” per “despatxos”.
O quan els salmista diu: “les seues mans
són malintencionades i plenes de favors per subornar” (Ps 25:10), ja sabem
a qui es referia!
Els seus dinars i
sopars a costa dels ciutadans és una burla a la gent que passa necessitat, a
tants hòmens i dones que no arriben a final de més, als ancians que cobren el
que ells es gasten en uns quants dinars. I és un insult als qui han d’anar a
buscar aliments a Càritas o a la
Creu Roja , o als qui busquen alguna cosa per menjar o per
vendre als contenidors.
És per aquest clima
de corrupció i de balafiament que hi ha a la classe política i financera, que
el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, ha denunciat “la falta d’ètica en la gestió” i
“els guanys de diners fàcils” d’aquells
que (sense escrúpols) no tenen en compte “les
conseqüències per a la gent que es va empobrint”. El P. Josep Mª Soler ha
demanat “una economia pensant en les
persones més necessitades” i també “canviar
la jerarquia de valors”, per tal de “pensar
en el bé comú”. Per això el passat dia 23, el papa Francesc denunciava el
fet de la corrupció, que “és un mal més
gran que el pecat”. El papa, ja l’any passat, als pocs dies ser elegit nou
bisbe de Roma, ens posava en guàrdia sobre “el
fetitxisme dels diners” i exigia “una
ètica a favor de l’home”.
En un document del
5 de març de 1990, ja fa 24 anys, el cardenal Tarancon suggeria la conveniència
d’un “gran debat ètic davant la corrupció
política i econòmica”, lamentant el fet que “els poders polítics i capitalistes s’han inventat la seua pròpia moral”.
Aquests que
s’omplin la boca d’entrecots, mentre ens parlen d’austeritat i d’ètica, de
responsabilitat política i de governabilitat, haurien d’escoltar allò que
escrivia Voltaire: “En general l’art de
governar consisteix en traure la major quantitat possible de diners a una part
dels ciutadans, per donar-la a altres”. Però ja se sap que els entrecots a
càrrec nostre els ompli la panxa i el cervell i, farts i cecs, es troben
impedits de pensar en els més necessitats.
Ara comprenem bé
aquelles paraules del qui va ser President de la Generalitat , el Sr.
Francisco Camps: “La
Comunidad
Valenciana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada