El papa Pau VI (Diari de Girona, 18/10/2014)

Demà, a Roma, serà beatificat el papa Pau VI, que, seguint les directrius de Joan XXIII, va portar a bon terme el Concili Vaticà II. Amb motiu del 50è aniversari de l'inici del Vaticà II, que commemoràvem l'octubre de 2012, l'arquebisbe emèrit d'Oviedo, Gabino Díaz Merchán (l'únic bisbe espanyol viu que va participar en el Concili) deia del papa Pau VI: "Va viure l'esperit conciliar amb serenor i esperança, tenia una fina espiritualitat i una admirable altura intel·lectual". Díaz Merchán recordava que Pau VI era un "Papa pròxim a la realitat de cada persona i vivia amb esperança". 

Giovanni Battista Montini va néixer el 26 de setembre de 1897 a la Llombardia, al nord d'Itàlia. Va ser ordenat capellà el 1920 i dos anys més tard entrà a treballar a Secretaria d'Estat del Vaticà. Considerat progressista ja des de la seva joventut, Montini es va oposar al Règim dictatorial de Mussolini i va ser capellà de la Federació d'Estudiants Catòlics Italians (FUCI), l'única organització universitària antifeixista en la Itàlia de Mussolini. Va ser nomenat arquebisbe de Milà el 1954 i a la mort de Joan XXIII, va ser elegit bisbe de Roma el 21 de juny de 1963. 

Pau VI va continuar el Concili (començat per Joan XXIII) per portar l'Església a un aggiornamento, ja que desitjava que amb el Vaticà II, "l'Església comprengués millor l'home modern". Durant el Concili, el papa Montini va apostar per la llibertat religiosa, en contra de la majoria dels bisbes espa?nyols. El Papa declarà que aquest document era de gran importància, ja que reivindicava el dret individual i col·lectiu a la llibertat religiosa.

El Règim de Franco (i ja abans de ser Papa) sempre va veure amb recel Montini, que fins i tot va ser acusat de ser enemic d'Espanya. I és que Pau VI va suplicar al dictador diverses vegades, l'última el setembre de 1975, que commutés als presos les penes de mort, sense que Franco atengués les peticions del Papa.

Pau VI va ser un mestre en la creació de gestos simbòlics, com besar la terra que visitava, la renúncia a la tiara, l'intercanvi d'anells amb el Primat Anglicà, la restitució de relíquies a l'Església Oriental o el trobament amb el Patriarca Atenàgores I, amb l'alçament de les excomunions mútues que va provocar el Cisma d'Occident de 1054. Quan el 14 de setembre de 1975, a la Capella Sixtina, Pau VI va rebre el Metropolità Melitó de Calcedònia (enviat pel Patriarca Dimitrios I de Constantinoble), el papa Montini, en un gest d'estimació, va abraçar amb gran afecte Melitó i després, agenollat davant d'ell, li besà els peus. I és que Pau VI, que creia en l'ecumenisme, sempre va construir ponts de diàleg i d'acostament amb les altres Esglésies Cristianes! 

Amb aquests gestos, Pau VI volia donar a entendre que ell no encarnava el prestigi o el poder i per això, el papa Montini transmetia la imatge d'una Església humil i servidora, com ara ha demanat també el papa Francesc, en afirmar que "l'autèntic poder és el servei". 

La gent es quedà sorpresa la primera vegada que el Papa es va agenollar en baixar de l'avió i davant de totes les autoritats va besar la terra que visitava, en un gest inaudit i impensable en el protocol. Va ser un acte simbòlic que va marcar el pontificat de Pau VI. Era el Cap de l'Església sí, però el seu honor estava en servir i en estimar! Besant aquella terra, el Papa besava el poble que visitava com l'osculum pacis, signe d'amistat i de fraternitat.

Per altra part, hi hagué una relació intensa de Pau VI amb Montserrat, que venia ja de quan Montini era arquebisbe de Milà. "Les notícies que vénen de Montserrat em captiven i m'edifiquen: in omnem terram exivit sonus eorum! Aquestes són les funcions de semblants centres d'altíssima espiritualitat, i que bé les realitza aquest monestir". Això escrivia el 30 de juliol de 1958 Giovanni Battista Montini, arquebisbe de Milà, al P. Gabriel M. Brasó prior de Montserrat. I és que allò que unia Milà i Montserrat, segons Montini, era un "vincle especial, que es va intensificar els anys que el benedictí Ildefons Schuster va ser arquebisbe de Milà". 

Tot i haver estat convidat a venir a Montserrat, el cardenal Montini mai no visità el nostre monestir, a causa de la situació política de l'Estat espanyol, ja que l'arquebisbe de Milà era considerat "enemic del Règim"! Amb tot, va mantenir contactes epistolars freqüents amb el prior Gabriel M. Brasó i amb l'abat Aureli M. Escarré. I fruit de l'amistat entre Montini i Brasó, el 1969, el P. Gabriel va dirigir els exercicis espirituals a Pau VI. 

Per altra part, l'any 1971, el papa Montini va demanar a Montserrat que enviés una petita comunitat de monjos a Tantur, per posar en marxa l'Institut Ecumènic d'Estudis Teològics, integrat per catòlics i cristians d'altres confessions. Abans de viatjar a Tantur, els monjos, encapçalats pel P. Abat Cassià M. Just i el P. Adalbert Franquesa, foren rebuts en audiència per Pau VI, que els donà el calze i la patena per a les eucaristies de totes les confessions cristianes que conviurien a Tantur. 

Home espiritual i intel·ligent, de cor gran i de fina sensibilitat, el papa Pau VI va ser en l'Església un autèntic home de Déu que guià a bon terme el Concili i establí ponts de diàleg amb el món modern. Pau VI, que demà serà beatificat, va ser un home que va treballar per la pau i per la unitat de totes les Esglésies Cristianes.