A l’edat Mitjana
s’acostumava saludar la Mare
de Déu amb el títol de rosa. Així, un manual medieval francès diu: “Quan la bella rosa Maria comence a florir,
l’hivern de les nostres tribulacions s’esvairà i l’estiu de l’eterna alegria,
començarà a florir”. També les imatges de la Mare de Déu s’adornaven amb
roses i se li dedicaven cants, en els quals s’anomenava Maria, jardí de roses,
en llatí medieval, Rosarium.
Als convents i
monestirs, els monjos i frares i també els laics que no sabien els 150 salms de
la Bíblia ,
acostumaven a substituir-los per Parenostres o Avemaries, mentre meditaven la
vida de Jesús i de Maria. Per això al segle IX, a Irlanda, hi havia el costum
de fer en un cordell, els nugs per comptar les Avemaries, una pràctica que des
d’Irlanda, passà a Europa.
Segons la tradició,
va ser el 1208, quan la Mare
de Déu se li va aparèixer a Sant Domènec de Guzman, donant-li el rosari i demanant-li
que propagara aquesta pregària. Així, el papa Benet XV, escrivia. “Domènec de Guzman va manar als seus fills
que, en predicar la Paraula
de Déu, es dedicaren a inculcar en els oients el rosari”. I els Goigs
canten: “Manà vostra Senyoria/ als Frares
Predicadors/ que de la vostra Confraria/ foren intituladors; i així ells l’han
fundada/ obeint vostre voler/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser”.
Al segle XIII,
l’abat cistercenc anglès, Éttienne de Sallai, va escriure unes meditacions
sobre els goigs de la Mare
de Déu. I al segle XV, els dominics Alain de la Rochelle , a Flandes i Jacobus
de Sprenger a Colònia, estructuraren la pregària del rosari tal i com hui la
coneixem, estenent aquesta devoció, no només a Alemanya, sinó a diversos països
centreeuropeus.
.JPG)
Però va ser el papa
Pius Vè qui definí i difongué la pregària del rosari, per commemorar la batalla
de Lepant, el 7 d’octubre de 1571, la victòria de la qual, sobre els musulmans,
va ser atribuïda a l’ajuda de la
Mare de Déu.
El papa Climent IX,
el 1716, estengué la festa de la
Mare de Déu del Roser a tota l’Església, fixant la seua data el
primer diumenge d’octubre. El 1913, en una reforma litúrgica, i per tal de
traure les festes de la Mare
de Déu i dels sants dels diumenges, es fixà la data del 7 d’octubre com a festa
del Roser.
Són moltes les
ermites valencianes dedicades al Roser, com a la Vall d’Uixó, Emperador,
Almassora, El Palomar, Aiora, Beneixida, Massamagrell, Requena o Ludiente. També
la pedania de Castellar te el seu temple dedicat a la Mare de Déu del Roser. Altres
viles que celebren aquesta festa (encara que no necessàriament a l’octubre) són
Salem i la pedania de les Cases de Bàrcena i la Vilavella.
Que la Mare de Déu del Roser patrona
de Llombai i de la Pobla
de Vallbona, siga la protecció dels cristians d’aquest poble, i també de Salem,
la Vilavella
i de les Casses de Bàrcena. I també de tots els devots del rosari que s’aclamen
a ella amb devoció, tal i com canten aquets Goigs: “Puix mostreu vostre poder/ fent miracles cada dia/ protegiu Verge
Maria/ els Confrares del Roser”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada