Tarancon va ser un bisbe sensible al sofriment i a les necessitats de la gent, un bisbe que no marcava distàncies sinó que s’acostava sobretot als qui més patien. I és que Tarancon al llarg del seu ministeri pastoral, primer com a capellà i consiliari d’Acció Catòlica i després com a bisbe de Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid, va ser per damunt de tot un home afable i pròxim als qui patien. A més de ser també un bisbe que aplicà a l’Estat espanyol la renovació que va nàixer amb el Concili Vaticà II. És això el que hui es donarà a conèixer en la presentació del llibre “Vicente EnriqueTarancon. Cardenal de l’Església”, una obra coordinada per Emili Marín i editada per Saó.
Ha estat Emili Marín, capellà i periodista, i durant molts anys director de Saó, qui ha promogut l’edició d’aquest llibre que compta, a més del mateix Marín, amb col·laboradors com José Aliaga, Jordi Bort, J. Fermín Teruel i l’autor d’aquest article.
L’acte de presentació del llibre tindrà lloc hui a les 19 hores, a l’Aula Magna de La Nau. Centre Cultural de la Universitat de València, amb la participació d’Emili Marín, Jordi Bort, animador cultural i membre de la Comissió del Centenari del naixement del Cardenal Tarancon, José Aliaga, doctor en Teologia i Juanjo Enrique-Tarancon, marmessor i nebot del cardenal.
El llibre, amb onze capítols, a més d’un pròleg, fa un repàs exhaustiu a la figura i a la trajectòria del cardenal Tarancon, amb temes tan diversos com “La vida y la persona del Cardenal Tarancon” i “Algunes dades significatives de la seua vida”, de José Aliaga, “El Cardenal de Borriana”, de Jordi Bort, “El Concili de Tarancon”, “Un cardenal per a la Transició”, “Assemblea Conjunta Bisbes-Sacerdots”, “Un cardenal il·lustrat”, “El cardenal torna a casa per sempre”, “Una malaltia i l’adéu del cardenal” i “Un centenari amb escletxes”, d’Emili Marín, “Tarancon, el músic que no arribà a ser-ho”, de J. Fermín Teruel i “Correspondència personal de Tarancon”, de l’autor d’aquest article.
Tarancon recolzà el dictamen de l'Academia de la Lengua sobre la unitat de la llengua
Quan hi ha una generació de valencians que no va conèixer el Cardenal de la Transició, mort el 1994, és important recuperar la seua figura i la seua trajectòria en el camp de la pastoral, en la renovació conciliar i pel seu compromís per una Església lliure i independent del poder polític. I també en la defensa de la nostra llengua. I és que, enmig de la irracionalitat dels inicis de la “Batalla de València”, promoguda pel “franquisme regionalista” de Miguel Ramon Izquierdo, Ramón Pascual Lainosa, Pepita Ahumada o Vicente Giner Boira, Tarancon, en una nota del 30 de juny de 1975, va recolzar el dictamen dels Acadèmics de la Real Academia de la Lengua i de la Real Academia de Historia, sobre la unitat de la nostra llengua. I anys més tard demanà una RTVV en valencià, “perquè totes les que hi ha són en castellà”.
Com ha dit el papa Francesc, “El Concili va ser una bella obra de l’Esperit Sant”, una obra en la qual va participar amb entusiasme Tarancon, bisbe de Solsona en començar el Vaticà II i d’Oviedo quan va acabar el Concili. Per això aquest llibre d’homenatge a Tarancon que es presenta aquesta vesprada, és una bona ocasió per conèixer millor la figura i l’obra del cardenal valencià, que com va escriure el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, va ser “un home de fe, obert a l’evolució del pensament i als problemes de la gent”.
Presentació del llibre de homenatge al Cardenal Tarancon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada