“Sr. Alcalde de l’Alcúdia, Regidors de l’Ajuntament, Sra. Xelo Valls, de CCOO, Sr. Josep Antoni Fluixà, de Bromera, participants en el VIIè Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset, amigues i amics: Tant per a les meues germanes com per a mi mateix, ens és un motiu de goig, de satisfacció i d’orgull, que aquest Congrés porte el nom del nostre pare, que va ser, per vocació, un mestre i un docent. I és que el nostre pare va viure l’ensenyament amb passió. De fet, van ser quatre grans passions les que van guiar la vida del nostre pare.
La primera passió va ser la família i els amics.
La segona va ser la cultura, plasmada en la música, la pilota valenciana, la literatura i el periodisme.
La tercera passió va ser la llengua i el País. La nostra llengua i el nostre País! Pel País Valencià i per la nostra llengua, el nostre pare ho va donar tot! D’una manera discreta i anònima (subterrània) però eficient.
I la quarta passió del nostre pare va ser l’ensenyament. De fet, el nostre pare, al llarg dels seus anys com a professor dels instituts de Tortosa, Xàtiva, Alzira, Carlet i Carcaixent, va ser un apassionat de la docència. Com ho sou vosaltres, n’estem segurs! El nostre pare va ser un mestre. Un home que explicava allò que sabia, allò que havia après. Però a més d’un bon mestre, va ser també un bon docent. Perquè si el mestre explica allò que sap (cosa molt important) el docent no es limita només a explicar uns coneixements, sinó que sap transmetre allò que ell és, amb el seu compromís amb la justícia, la cultura i la llibertat, i amb la seua vida. Com també n’estem segurs que és això el que vosaltres feu amb els vostres alumnes.
La segona va ser la cultura, plasmada en la música, la pilota valenciana, la literatura i el periodisme.
La tercera passió va ser la llengua i el País. La nostra llengua i el nostre País! Pel País Valencià i per la nostra llengua, el nostre pare ho va donar tot! D’una manera discreta i anònima (subterrània) però eficient.
I la quarta passió del nostre pare va ser l’ensenyament. De fet, el nostre pare, al llarg dels seus anys com a professor dels instituts de Tortosa, Xàtiva, Alzira, Carlet i Carcaixent, va ser un apassionat de la docència. Com ho sou vosaltres, n’estem segurs! El nostre pare va ser un mestre. Un home que explicava allò que sabia, allò que havia après. Però a més d’un bon mestre, va ser també un bon docent. Perquè si el mestre explica allò que sap (cosa molt important) el docent no es limita només a explicar uns coneixements, sinó que sap transmetre allò que ell és, amb el seu compromís amb la justícia, la cultura i la llibertat, i amb la seua vida. Com també n’estem segurs que és això el que vosaltres feu amb els vostres alumnes.
Quan el poder vol tindre súbdits (i anestesiats) vosaltres, a través de l’ensenyament, ajudeu a formar ciutadans, hòmens i dones lliures. Quan el poder (amb lleis tant injustes com la Llei Wert o el Decret de trilingüisme) intenta destruir i marginar la nostra llengua, vosaltres la defenseu. Per això creiem que el nostre País està en bones mans: en les vostres, mestres i docents que ajudeu a formar persones lliures i cultes. Per això, tant les meues germanes com jo mateix, volem manifestar-vos el nostre reconeixement i la nostra gratitud per la vostra tasca, sempre apassionant, d’acompanyar els jóvens a ser crítics amb el poder i compromesos amb la justícia i amb la llibertat, amb la cultura i el nostre País! Per tot això, i per moltes coses més, moltes gràcies!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada