Hui 6 d´octubre l´Església celebra Sant Bru, nascut a Colònia el 1030 i canonge de la col·legiata de Sant Cunibert, estudià a la catedral de Reims on el 1055 va ser nomenat rector de l´Escola Catedralícia.
El bisbe Manassès de Gournay, que havia obtingut la seu episcopal de forma simoníaca, nomenà Bru, canceller de l´arxidiòcesi, per tal d´allunyar-lo de l´ensenyament. Una comissió presidida per Bru i pel degà del Capítol, va recórrer davant del nunci del papa Gregori VII, el bisbe simoníac. En represàlia, el bisbe Manassès destituí Bru del càrrec de Canceller i li van ser confiscats tots els seus béns. El 1080, destituït el bisbe simoníac, Bru va ser rebut com el millor candidat a l´episcopat. Però Bru deixà Reims i se n´anà amb dos amics a Fontseca, a prop del monestir de Molesmes. Amb tot, la vida cenobítica del Císter, amb l´abat Robert, no satisfeia la crida a la soledat que sentia Bru. Finalment, el 24 de juny de 1084, amb sis companys, Bru se n´anà a un bosc de Chartreuse, on inicià la vida eremítica. Cridat a Roma pel papa Urbà II el 1089, Bru fou nomenat conseller. Però aquesta vida no l´omplia. Per això, després d´un temps retornà a la vida eremítica, fundant la cartoixa de Santa Maria de la Torre, on morí el 6 d´octubre de 1101.
De rostre sempre alegre i senzill en el tracte, Bru, un home de cor profund, va ser un pastor sol·lícit i bo amb els germans.
La vida cartoixana gira al voltant de la pregària, el silenci i la soledat, el treball i la Lectio Divina, on el monjo s´alimenta de la Paraula de Déu.
A part de la pregària, sol a l´ermita, on cada cartoixà menja i treballa, els monjos s´apleguen a l´església tres vegades al dia: en la vetla de la nit, la missa i les vespres.
Separats de tots i alhora en comunió amb tots per mitjà de la pregària, els cartoixans com a hòmens de Déu, esdevenen sentinelles d´esperança, mentre preguen al cor de la nit.
Els cartoixans es troben a la nostra terra, a Porta Coeli, cartoixa fundada el 1272, al Camp de Túria i també a Benifassà, on les monges cartoixanes arribaren el 1967. A més dels monjos de Porta Coeli, hi havia també les cartoixes valencianes d´Ara Christi, Vall de Crist, la Anunciata i Via Coeli.
La cartoixa de Porta Coeli, a la vall de Lullén, va ser fundada per Andreu d´Albalat, tercer bisbe de València, amb monjos provinents d´Escaladei. Els monjos va tornar a la cartoixa el 1943. Un dels priors més coneguts d´aquesta cartoixa va ser fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Ja Jaume Roig, al segle XV, en un dels versos del seu poema, l´Espill, fa referència a la cartoixa, de la qual diu: «amb raó es diu del Cel porta» o Porta Coeli.
Per la seua part, les monges de Benifassà, al parc natural de la Tinença de Benifassà, van aprofitar les runes d´un antic monestir cistercenc per començar la vida eremítica, en l´única cartoixa femenina que hi ha a Espanya.
És així com els cartoixans, des de fa nou segles, es mantenen fidels a la pregària i a la solitud, en el carisma confiat per Sant Bru.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada