“Noqan hamuni kausanayquichispaq” (SAÓ, febrer de 2015)

Així, en llengua Quèxua, el nou arquebisbe metropolità de Cuzco, Richard Daniel Alarcón Urruti, inscrivia al seu escut episcopal el seu lema: “Jo he vingut per a que tinguen vida” (Jo 10:10).

Amb iconografia incaica en l’escut i amb Quèxua, l’arquebisbe Alarcón va voler entrar i inculturitzar-se a la seua diòcesi.

Després de segles de colonització i d’espanyolització d’Amèrica Llatina, aquest bisbe ha ennoblit i dignificat la llengua del seu poble del poble que ha de servir, posant-la al seu escut episcopal, un detall que en cap moment els ha passat pel cap, als bisbes del País Valencià.

Va ser Francisco Pizarro i Diego de Almagro els qui el 15 de novembre de 1533 arribaren a Cuzco, l’antiga capital de imperi inca. I va ser el mateix Pizarro qui va demanar a la Corona de Castella la necessitat d’un bisbat. Així el papa Pau III, el 13 de gener de 1536 erigí el bisbat de Cuzco com a diòcesi sufragània de Sevilla, fins que el 1546 passà a ser sufragània de Lima. Finalment el 23 de maig de 1943, el papa Pius XII elevà a arquebisbat la diòcesi de Cuzco.

Daniel Alarcón, nascut a Lima el 10 d’abril de 1952, i consagrat bisbe de Tarma el 21 de juliol de 2001, va ser nomenat pel papa Francesc nou arquebisbe de Cuzco el 27 d’octubre passat i prengué possessió de la diòcesi el 3 de gener.     

Algú pot pensar que això de posar el lema episcopal en la llengua dels cristians de Cuzco és només una anècdota. I pot ser que tinga raó. Però amb detalls com aquest, les persones demostren la seua sensibilitat cap a una cultura i una llengua.  

Dels quatre bisbes del País Valencià, cap d’ells no té l’escut en valencià. Només en llatí. I això que durant el Concili Vaticà II, els pares conciliars partidaris de les llengües vernacles defensaven aquestes llengües enfront del llatí, argüint, amb molt bon criteri, que “una Església viva no pot tindre una llengua morta”. Però al País Valencià tot continua igual que fa 100 anys. Així, el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, té al seu escut episcopal el lema: “Fiat voluntas tua”. El bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López: “In servitium communionis”. Jesús Murgui, d’Oriola-Alacant: “Instaurare omnia in Christo”. I Enrique Benavent, de Tortosa: “In caritate et in Verbo veritatis”.

Segurament els bisbes deuen pensar que ningú no es fixa en el seu escut. I és veritat! Però no seria més pastoral posar el lema de l’escut en la llengua que entenen els cristians que aquests pastors (no ho oblidem) han de servir?  

Per altra part, a excepció del bisbat de Tortosa, els altres bisbats valencians tenen la web única i exclusivament en castellà, cosa que revela “l’estima” que aquests bisbes tenen per la nostra llengua.