El 8 de febrer celebrem la festa de Santa Josefina Bakhita, xiqueta negra, venuda com a esclava per uns desaprensius, i en qui es van manifestar els dons de Déu, enmig del sofriment i de les dificultats que hagué de patir.
La menuda va nàixer al Sudan, el nord-est d´Àfrica, on el terror que va viure va fer que s´oblidara fins i tot del seu propi nom i del lloc on va nàixer. Els seus pares eren musulmans, tot i que practicaven la religió animista. Sobre els 6 o 7 anys, la menuda va ser capturada per uns negrers comerciants d´esclaus, que anys abans també havien capturat la seua germana major. Com que la xiqueta no recordava el seu nom, aquells desaprensius, sarcàsticament, li posaren per nom, Bakhita, que en la llengua dels qui la raptaren vol dir "afortunada". Vexada i maltractada, la menuda Bkhita hagué de fer un llarg camí fins als mercats del nord on havia de ser venuda. Però durant el trajecte, ella i una altra xiqueta van aconseguir escapar dels seus raptors, per buscar la llibertat. Però la fuga acabà aviat, perquè uns altres mercaders les van capturar, i Bakhita fou venuda a un oficial de l´exèrcit turc. Ací va començar un nou calvari per a la xiqueta, ja que la dona i la mare d´aquell militar van maltractar de tal manera Bakhita, que les cicatrius dels colps que rebé les tingué tota la vida.
El 1884, a Jartum, Bakhita va ser comprada per Calixte Legnani, cònsol italià d´aquella ciutat, que la va tindre com a criada, però donant-li un tracte humà. En tornar Legnani a Itàlia, s´emportà amb ell Bakhita i la va donar al seu amic August Michieli.
Amb el temps, la jove va ser acollida per les Filles de la Caritat, anomenades popularment Canossianes, degut a que la seua fundadora va ser Magdalena de Canossa. El 1889 Bakhita va ser deixada en llibertat i després d´un temps de catecumenat, i davant el seu desig de ser cristiana, el 9 de gener de 1890, va rebre els tres sagraments de la iniciació cristiana. Baptisme, confirmació i Eucaristia, rebent el nom de Josefina Margarita Bakhita. Després la jove demanà ser admesa a la congregació de les Germanes Canossianes, on professà el 8 de desembre de 1896.
Bakhita va ser enviada a la casa que les religioses tenien a Schio, on fou cuinera, portera, sagristana i infermera. La seua actitud humil i plena de caritat fervent, van fer de Bakhita una religiosa plena de zel apostòlic, entregada del tot a Déu i al proïsme. La seua misericòrdia i netedat de cor, així com el seu esperit de pregària i de fidelitat a Jesucrist i a l´Evangeli, feren que Bakhita fóra, ja en vida, un model de santedat.
Del 1933 al 1935 Bakhita va prestar el seu servei abnegat a les cases que la congregació tenia a Itàlia i després d´aquell temps tornà a Schio. Degut al maltractament que suportà de menuda, Bakhita, al llarg de la seua vida hagué de patir moltes malalties .
Bakhita va morir al convent de Schio el 8 de febrer de 1947 i ràpidament van ser reconegudes les seues virtuts com a dona plena de Déu. Va ser canonitzada pel papa Joan Pau II, l´1 d´octubre de l´any 2000.
Aquesta esclava sudanesa, que després de ser alliberada abraçà la vida religiosa, ens és un exemple en la lluita contra la venda de persones i contra l´explotació que pateixen, sobretot, tantes dones. De tant en tant, els mitjans d´informació ens fan saber l´existència de màfies que segresten dones, per tal que es dediquen a la prostitució, una nova forma d´esclavitud, que en ple segle XXI, encara existeix. Per això Santa Josefina Bakhita ens encoratja a lluitar contra l´explotació de les dones i dels xiquets, per així donar esperança i futur a aquelles persones que es troben encadenades pels nous negrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada