Hui 12 de febrer, l´Església Catòlica, i també l´Ortodoxa, celebra la festa de Santa Eulàlia de Barcelona, una jove, d´entre 13 i 15 anys, nascuda a Sarrià, al costat de Barcelona, a finals del segle III. De família cristiana i noble, Eulàlia un nom grec que vol dir "que parla bé" o també, "bon parlar", es distingia per la seua humilitat, prudència i saviesa.
Degut a l´expansió del cristianisme, l´emperador Dioclecià envià el ferotge i cruel pretor Dacià a Hispània, per acabar amb la fe dels deixebles de Jesús. Dacià buscava els cristians perquè oferiren sacrificis als déus. Per pròpia iniciativa, Eulàlia es presentà davant Dacià: "Sóc Eulàlia, serventa del meu Senyor Jesucrist". La jove es negà a oferir sacrificis, ja que per ella, "Déu Altíssim està per damunt dels emperadors". Detinguda i assotada, la crueltat de Dacià va fer que Eulàlia fóra posada al poltre on fou torturada, com canten aquests Goigs antics: "Ni les rodes qu´esqueixaren/ les vostres carns virginals/ ni les punxes que us clavaren/ ni les llances ni ternals/ aminvaren coratjosa/ els vostres anhels divins".
També li van posar foc sobre els seus pits i la van introduir dins d´una bota plena de vidres, que van fer baixar per un carrer. Finalment, despullada, va ser clavada a una creu en forma d´aspa, perquè les aus devoraren el seu cos. Conta la tradició que per cobrir la seua virginitat, va començar a nevar, i així, la neu cobrí el cos despullat de la màrtir. Una vegada morta, i d´amagat, els cristians la despenjaren de la creu i l´enterraren: "Com la blanca colometa/ volava vostre esperit/ cel amunt amb l´animeta/ que mostrava l´últim crit/ la fermesa vigorosa/ a Déu el vostre esperit".
La història de Santa Eulàlia va ser escrita tres segles després del seu martiri, en el relat, "El viatge persecutori de Dacià", que narra el viatge d´aquest pretor per Hispània.
La devoció de la màrtir Santa Eulàlia començà per la viva tradició, i va ser fixada en la litúrgia pel bisbe Quirze, al segle VII, que va escriure un himne llatí dedicat a aquesta verge màrtir, que diu: "Lluminosa i feliç Barcelona,/ com brilla el teu nom en el món!/ Quin honor conservar aquest cos!/ D´Eulàlia de foc,/ emperlat amb els fúlgids estigmes/ de la seua passió". Tant aquest himne del bisbe Quirze, com la narració del viatge de Dacià, pressuposen el convenciment clar d´aquesta màrtir de Barcelona.
El 22 d´octubre del 877, el bisbe Frodoi va traslladar les restes de Santa Eulàlia des de l´església de Santa Maria de les Arenes, a la primitiva catedral visigòtica de Barcelona. Finalment, el 1339 les seues relíquies van ser dipositades al bell sarcòfag de la cripta de la nova catedral gòtica de la ciutat comtal.
A més del patronatge de Santa Eulàlia sobre Barcelona, aquesta verge i màrtir també era patrona d´alguns gremis, i va ser aclamada implorant la pluja, l´amor i la pau, en uns segles agitats i guerrers.
Santa Eulàlia va ser canonitzada el 633, com a màrtir de Crist, tal i com canten els Goigs que li han estat dedicats: "Contempleu radiosa la Verge/ que, abrandant el seu pit/ amb intrèpida fe, desconcerta/ Dacià, el jutge inic,/ i proclama la creu salvadora,/ llum i guia de l´únic camí".
No hem de confondre aquesta màrtir, amb Santa Eulàlia de Mèrida, nascuda també a finals del III, la festa de la qual se celebra el 10 de desembre.
No hem de confondre aquesta màrtir, amb Santa Eulàlia de Mèrida, nascuda també a finals del III, la festa de la qual se celebra el 10 de desembre.
Que Santa Eulàlia siga model i exemple per a la joventut cristiana, pel seu testimoniatge de fe i de valentia.
PD: La imatge és de 4bp.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada