El dia 10 de febrer l´Església (i d´una manera particular els monestirs benedictins) celebra la festa de Santa Escolàstica, germana de Sant Benet.
Molts dels sants els venerem més que per la seua paraula, pels seus silencis. De la Mare de Déu només coneixem, a través dels Evangelis, algunes paraules seues. I de Sant Josep, cap ni una! D´entre els Apòstols, pràcticament no sabem res dels sants Simó i Judes, o de Sant Jaume d´Alfeu. El mateix passa amb Santa Escolàstica, una dona nascuda a finals del segle V i que deu la seua celebritat, en gran part , al seu germà Benet, pare de monjos.
Si bé la tradició ens diu que Benet i Escolàstica van ser bessons, certament que ho van ser en noblesa, en santedat i en esperit contemplatiu. Tot el que sabem de Santa Escolàstica és degut a l´únic capítol (el 33) del llibre segon dels Diàlegs de Sant Gregori el Gran, on aquest papa ens narra el trobament dels dos germans. També al capítol següent, el 34, Sant Gregori ens presenta la visió que tingué Sant Benet de la mort de la seua germana.
Escolàstica va escollir la virginitat consagrada, i seguint l´exemple de Benet, el seu germà, fundà, a principis del segle VI, un monestir per a dones. L´anècdota que ens conta Sant Gregori el Gran al capítol 33 del llibre segon dels Diàlegs, un fet ple de tendresa i d´estimació per les coses de Déu, fa referència al trobament dels dos germans en un lloc que estava a mig camí entre el monestir d´Escolàstica i el de Benet.
Sant Gregori ens diu que una vegada a l´any, els dos germans es trobaven en aquest lloc per pregar i per mantindre una conversa espiritual. En l´últim encontre de Benet amb Escolàstica, mentre parlaven llargament, els va caure la nit al damunt. Aleshores Benet li va dir a la germana que havia de tornar al seu monestir, però ella li suplicà que pogueren allargar encara més, durant tota la nit, aquell col·loqui espiritual, conversant sobre el goig de la vida del cel, a la qual cosa el seu germà s´hi va oposar, ja que, deia que no li era possible passar la nit fora del seu monestir.
Va ser aleshores quan Escolàstica plorà i pregà Déu, i amb les seues llàgrimes i la seua pregària provocà una forta tempesta, que impedí que el seu germà Benet poguera eixir del lloc. Quan Benet s´adonà del que havia fet Escolàstica li ho va retraure. Però ella li digué: "T´he pregat que no te n´anares i no m´has volgut escoltar. He pregat el meu Déu i ell m´ha escoltat. Ara si pots torna-te´n al monestir". D´aquesta manera Benet i Escolàstica passaren la nit pregant i parlant de les coses de Déu.
Com ens recorda el Germà Lluís Solà, monjo del monestir de Poblet en el seu treball "La vida de Sant Benet", "Gregori és contundent: "Fou més poderosa la qui estimà més", perquè Déu és amor". El G. Lluís Solà recalca que "al final de l´itinerari de Sant Benet, per a subratllar la importància de la tendresa i de la llibertat que naixen de l´amor, retrobarem la dona en la figura d´Escolàstica que vol acomiadar-se´n, sentit ja pròxima la mort". D´aquesta manera "les llàgrimes d´una dona, expressió d´amor i de tendresa, relliguen tot l´itinerari de Benet, tot el seu projecte de comunió interpersonal i d´unificació interior".
El dia següent, després que parara de ploure, i havent passat la nit en pregària i en col·loqui espiritual, Benet s´acomiadà d´Escolàstica, que tornà al seu monestir, com també ho va fer ell, amb els monjos que l´acompanyaven. I va ser Benet, qui pregant a la cel·la i sense saber que la seua germana havia mort, veié l´ànima d´Escolàstica que entrava al cel en forma d´una coloma. Aleshores Benet manà als seus monjos que anaren a pel cos de la seua germana per enterrar-lo al sepulcre que s´havia fet per a ell. Així, com cantem en aquesta festa en una antífona de Laudes, "La tomba no va separar els cossos d´aquells que havien tingut sempre un mateix esperit en el Senyor".
Santa Escolàstica, model de pregària contemplativa, ens és exemple de donació a Déu (raó de ser dels monjos i de les monges) des de l´estimació fraterna, el servei abnegat als germans i la joia de l´amor de Déu. Santa Escolàstica ens ensenya, encara hui, a fer possible unes relacions fraternes sanes, acollidores i disteses, allunyades de tensions i d´exclusions, que ens ajuden a viure d´una manera més humana, amb harmonia i serenor, amb dolcesa i amabilitat. I també amb sobrietat i frugalitat, per així saber compartir amb els altres allò que tenim i allò que som, en comunió amb dolor del nostre món. Santa Escolàstica ens ensenya també a descobrir i a valorar la bellesa i la bondat de la comunitat, i a acollir amb afecte aquells que s´acosten als monestirs. Santa Escolàstica ens mou a comprendre l´altre sense jutjar-lo i sense condemnar-lo, ja que en tota persona que s´acosta als monestirs, sobretot en els més pobres, hem de vore la imatge del Crist.
Santa Escolàstica ens ensenya la primacia que ha de tindre la Paraula de Déu en la nostra vida, una Paraula llegida i meditada, escoltada, acollida i pregada, una Paraula que esdevé fecunda en la vida de l´Església. Santa Escolàstica ens ensenya als monjos i a les monges a viure el celibat com un abandó radical, des de la gratuïtat i la confiança en el Déu que ompli per complet el nostre cor. Santa Escolàstica ens ensenya a fer de la nostra vida un camí de profecia, per demostrar que allò que sembla impossible pot ser possible. Així podem fer que la nostra vida estiga marcada per una esperança lliure de pors. Santa Escolàstica ens ajuda, com deia Sant Bernat, a "caminar en l´Esperit i a viure de la fe", en un silenci fecund, obert a Déu i als altres. Santa Escolàstica ens ensenya, no només a allunyar-nos d´aquell individualisme que ens aïlla, sinó sobretot a estar atents al germà que sofreix, a no passar mai de llarg davant les fragilitats i les necessitat dels més dèbils i a no deixar mai de curar les ferides del nostres germans.
Santa Escolàstica ens ensenya a viure en actitud de vetla i a ser hòmens i dones de pregària, nets de cor, senzills en el tracte, humilis i sensibles als qui passen a la vora. Santa Escolàstica ens ensenya a ser hòmens i dones que saben fer de la pròpia vida un camí de radicalitat evangèlica, testimonis de misericòrdia per a tanta gent que viu en el sofriment, compassius, artesans de consol per als desconsolats, testimonis d´alegria per als tristos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada