L´èxit electoral de Syriza i del seu líder, Alexis Tsipras en les eleccions del passat 25 de gener, ha omplert pàgines i més pàgines dels diaris. La novetat que ha aportat Tsipras a la nostra vella Europa, ha estat la seua proposta de govern, i sobretot la sèrie de mesures urgents per tal de frenar la "crisi humanitària" (en paraules del líder de Syriza), que viu el país hel·lènic.
Com ja sabem, el govern de Tsipras té com a prioritat oferir ajuda alimentària, electricitat gratuïta i el ple accés a la sanitat a les famílies que viuen en la pobresa. A més, Tsipras ha pres també una sèrie de mesures intel·ligents i raonables: retallar 7500 cotxes ministerials, vendre un dels tres avions del govern i revisar el dret a cotxe oficial per als diputats. Menjar, llum i assistència sanitària per als més pobres, són les prioritats del govern d´Alexis Tsipras, unes mesures amb les quals el líder de Syriza vol retornar la dignitat i l´esperança al poble grec.
El programa electoral de Syriza i la seua aplicació, amb aquest compromís (tan realista com necessari) a favor dels més necessitats, per intentar acabar amb el sofriment dels més vulnerables, ha estat, des de fa dos anys, l´iniciativa que també s´ha proposat el papa Francesc a favor, igualment, dels més pobres i dèbils de la nostra societat.
El passat 28 d´octubre, en l´Encontre Mundial de Moviments Populars, el papa Francesc deia: "Cap família sense vivenda! Cap llaurador sense terra! Cap treballador sense els seus drets!". I el 5 de juny de 2013, el papa denunciava l´escàndol que suposa que la gent estiga patint fam i desnutrició: "Quan l´aliment es comparteix de forma equitativa, amb solidaritat, a ningú no li falta allò que és necessari". Per això el 8 de desembre del mateix any, el papa parlava de "la vergonya de la fam", i dels "milions de persones que sofreixen i moren" degut a aquest flagell tan vergonyós. D´ací que el 17 de gener de 2014, el papa exhortava els polítics a la "responsabilitat amb els altres, especialment amb els més fràgils, dèbils i vulnerables".
Només uns dies després de ser elegit bisbe de Roma, concretament el 28 de març de 2013, Francesc recordava especialment als governants, que "el qui està més amunt ha d´estar al servei dels altres". I el papa afegia també: "No hem d´oblidar mai que l´autèntic poder és el servei". I encara: "L´autoritat és sempre sinònim de servei" (8 de maig de 2013). El papa, el 24 de maig de 2013, davant la discriminació dels més fràgils, demanava "que els drets arriben allà on no són reconeguts".
Si el papa ha defensat sempre la necessitat de "posar-se al costat del més dèbil" (10 de setembre de 2013), això ho concretava (com ha fet ara el president Tsipras) amb la prioritat d´aconseguir "l´aliment, l´aigua, la casa, l´atenció sanitària, l´educació" (3 d´octubre de 2013) per als més pobres.
L´atenció pels pobres, que el papa reclamava, anava acompanyada de la denuncia del "fetitxisme dels diners i la dictadura de l´economia sense un rostre i un objectiu humà" (16 de maig de 2013), ja que aquest és un sistema que permet que "mentre els guanys d´uns pocs van creixent, els de la majoria disminueixen" (16 de maig de 2013). Per això el papa Francesc, com ha fet també Alexis Tsipras, ha posat en la picota "una economia de l´exclusió", pel fet que aquesta "economia mata" (24 de novembre de 2013).
I en l´Encontre Mundial de Moviments Populars del passat mes d´octubre, el papa, amb valentia, insistia en que "Terra, sostre i treball són drets sagrats". Drets que permeten la dignitat de les persones i una vida més humana.
Alguns, malèvolament, ja han acusat el papa de comunista, com també han criticat Alexis Tsipras per les seues reformes tan urgents. Però en el nostre món ¿no fan falta persones que aposten pels més dèbils? ¿S´han de rescatar primer persones o entitats financeres?
Tant de bo que l´esperit profètic del papa Francesc, ajude els líders polítics a crear un món més just, més solidari i més humà, on siguen extirpats els flagells de la fam, de la pobresa i de l´exclusió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada