divendres, 20 de febrer del 2015

Didín Puig (LEVANTE-EMV, 19/02/2015)

Conec Didín Puig no només pel fet de ser de Benimodo, sinó sobretot per l´amistat, de sempre que va tindre amb mon pare, i per això també amb mi. Fa uns mesos, aprofitant que vaig estar a casa uns dies, vingué a vore´m, i soparem junts, amb les meues germanes i l´amiga Mª Rosa Diranzo i el seu marit. I abans, acompanyant mon pare, vaig tornar a coincidir amb ella a la tertúlia d´El Micalet. És allí on em regalà el seu preciós llibre, "Vaig a dir-te quatre coses".
Dona de gran caràcter, emprenedora i optimista, Didín ha estat sempre un referent en el món del valencianisme. Malgrat la seua curta edat, Didín tenia ben clara la consciència nacional d´un poble que estava subjugat. Com conta ella mateixa, "era l´única xiqueta que parlava valencià a l´escola de la Gran Via de València". Fins i tot, per parlar en la nostra llengua, i no haver creuat un carrer pel pas de zebra, un guàrdia li va posar una multa de dues pessetes, amb l´advertiment, per part de l´autoritat, "que le hablara en cristiano". Valenta i decidida com era ja de menuda, Didín li respongué que no sabia "hablar en cristiano", i per això la multa passà de ser de dues pessetes, a un duro! Com sempre, la fidelitat i la lleialtat dels valencians dels pobles, manteníem viva la llengua, davant la indiferència o el menyspreu d´una bona part dels ciutadans del Cap i Casal! Més endavant, Didín va estudiar valencià a Lo Rat Penat (quan Lo Rat era un nucli valencianista) amb Enric Valor. Cal dir que va ser alumna de Carles Salvador i també de Sanchis Guarner, en un curs sobre llengua que va fer a la Universitat, quan el professor Sanchis encara estava exiliat a Mallorca.
Didín va renunciar a fer Dret, pel fet que li exigien tres mesos de Servei Social, cosa que li comportava entrar a la Sección Femenina de la Falange, "i per ací, jo no passava", com em deia ella mateixa. Per això se´n va anar a París per tal d´estudiar periodisme, i on visqué el maig del 68. A la capital francesa va desenrotllar una gran activitat, i gràcies a les seues gestions, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet van poder cantar al mític teatre Olympia.
De retorn al País Valencià començà a treballar a la casa Edigsa, i posteriorment a Aitana i Canal 9. Va ser ella també la responsable que el diari Avui arribara al País Valencià.
Nacionalista de soca arrel, Didín Puig sempre ha cregut que una persona "pot traure força de les dificultats", perquè només "s´aconsegueixen les coses, lluitant".
Amiga i veïna de Vicent Andrés Estellés, que va viure un temps a Benimodo, fa uns anys li van publicar un llibre seu per a xiquets, preciós i entranyable, editat per Edicions 96. Aquesta obra, amb dades ben curioses, refranys i endevinalles, és una dels moltes pagines que Didín ha escrit al llarg de la seua vida, tot i que desgraciadament, altres textos seus han acabat a la paperera, "perquè ho acabe tirant tot".
El 2010 la Societat Coral El Micalet li atorgà, ben merescudament, el Micalet d´Honor 2010, per a reconèixer públicament la tasca i la trajectòria de Didín, "per la seua vida dedicada a la cultura i al nostre poble". Com deia Tonetxo Pardiñas, president d´El Micalet, el guardó que se li va lliurar, és un reconeixement "a tota una vida de treball, callat però constant".

Didín és per a tots els qui ens estimem el nostre País i la nostra llengua, un exemple de tenacitat, de lluita per superar les adversitats i de constància i fidelitat a la nostra cultura i al nostre Poble. Com canviaria el nostre País amb més Dídins!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT