Hui dia 26 de febrer celebrem el 110 aniversari de la mort de Vicent Sòria i Pons, el futur Fra Humil, que va nàixer a Oliva el 9 de gener de 1844. Vicent Sòria que era llaurador i que treballava les seues terres, el 6 de juliol de 1867, a l´església de Sant Roc, es va casar amb Vicenta Català, amb qui va tindre 10 fills, tot i que 9 d´ells van morir prematurament. Només va quedar viu un dels fills, Miquel, anomenat col·loquialment, Quelo, que més tard es va fer franciscà i anà a Amèrica com a missioner.
La gent d´Oliva tenia en bona consideració els esposos Sòria-Català, als quals consideraven uns bons ciutadans. A més, a la seua llar es vivien les virtuts cristianes d´una manera exemplar. I és que tant Vicent com la seua dona Vicenta eren Terciaris Franciscans.
Quan el 1885 morí Vicenta, i després que el seu fill Miquel ingressara als franciscans, el 1887, Vicent va començar el postulantat al convent del Sant Esperit de Gilet, com a fill de Sant Francesc d´Assís, prenent el nom de fra Humil. I va ser l ´any següent quan va fer la professió simple. Fra Humil va ser destinat a la casa de formació dels franciscans de Benigànim, on va ser un exemple per als altres frares que estaven en etapa de formació. Més tard, el 25 d´agost de 1887, va ser traslladat a Benissa, on va exercir els serveis més senzills i més humils del convent, com porter i sempre amb el somriure als llavis, fins que va morir el 26 de febrer de 1905, hui fa 110 anys.
Ja des del moment de la seua mort, fra Humil va ser considerat sant, no només pels seus germans de comunitat, sinó també pels veïns de Benissa i per la gent d´Oliva, la seua vila natal, que recordaven les constants obres de caritat de fra Humil. A més, pels prodigis que es produïren gràcies a la seua intercessió, aquest frare menor era anomenat "el frare sant" i també, "el frare que fa miracles".
El procés de beatificació de fra Humil va començar a Benissa, a la catedral de la Marina, el 14 d´octubre de 2006, amb la presència del postulador i dels vicepostuladors de la causa, del notari i vicenotari i també dels historiadors de Benissa, Joan Josep Cardona i el d´Oliva. Enterrat a Benissa, al convent dels franciscans, és molt gran la devoció que la gent de la comarca té a aquest frare valencià, senzill i humil, com el seu nom.
Fra Domingo Savall va narrar alguns dels fets més notables de la vida de fra Humil. Un d´aquests fets fa referència a quan el nostre frare anava a demanar almoina, sempre a peu, amb jornades llargues. Un dia, a Oliva, va demanar almoina "a la casa de la tia Maria de Senent, la segona casa del carrer de Sant Antoni a mà dreta". Fra Humil entrà saludant d´aquesta manera: "Ave Maria Puríssima, la pau siga en aquesta casa!". A la salutació del frare eixí el pare, la mare i els fills, Vicentet i Maria. Amb el màxim respecte s´agenollaren pare, mare i fills, "i amb tota reverència besaren el cordó, mentre fra Humil (el tio Vicent de Sòria) els deia paraules santes segons convenia a cada u".
Fra Domingo Savall conta que la casa següent era una taberna on fra Humil passa de llarg. Però a prop de la plaça de Sant Roc es va acostar al sant frare un home jove, "de camisa blanca i amb taques de vi", que saludà el frare, anomenant-se un pecador penedit. "També besà el cordó de fra Humil amb autèntica devoció, cosa que va vore molta gent. No se sentia allò que el frare li deia a aquell home de got i ganivet, però la gent deia: A ningú no respecta aquest jove i ací el veiem respectuós davant el que el frare li va corregint".
També Juan Bautista Morant, que entrà com a germà en Santa Anna d´Ontinyent, narrava alguns detalls de la santedat fra Humil, com que només sopava una amanida i "després es posava agenollat davant del Santíssim fins a mitja nit". També la seua era una cel·la caracteritzada per "la pobresa i l´austeritat", com si fóra "la cel·la de Sant Pasqual o la del Beat Andreu Hibernon".
Que Fra Humil Sòria ens siga exemple d´humilitat, enmig d´un món que només exalça les aparences, el figurar i el ser més que els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada