El pròxim divendres dia 27 es presentarà a l’Auditori Municipal de Miramar, el llibre: “Miramar, l’espai viscut. Els noms de lloc, el parlar i la cultura popular”, una obra de Gabriel Garcia Frasquet.
Aquest llibre, summament interessant, editat per l’Ajuntament d’aquesta vila de la Safor, té per objectiu, segons apunta en el pròleg l’amic Gabriel Garcia Frasquet, “l’estudi de la cultura popular del Miramar tradicional, és a dir, del poble abans de produir-se la irrupció de la modernitat, a partir dels anys 60”.
L’obra, de 427 pàgines està dividida en tres capítols. El primer d’ells fa referència als noms de Miramar, amb una especial atenció als noms antics d’aquesta vila, els tres topònims saforencs de la mirada (Bellreguard, Guardamar i Miramar), el terme de Miramar al segle XVI, les partides de la Marjal i els noms de lloc en la primera meitat del segle XX.
El segon capítol del llibre es titula Els parlars de Miramar (fonètica, el lèxic i el registre lingüístic), la repoblació i un parlar singular.
Finalment el tercer dels capítols és que s’acosta a la cultura popular, amb apartats tan interessants com els refranys, les rondalles, els jocs populars i d’una manera especial el joc de pilota, la música i el teatre, la mar i la pesca, els treballs de la terra, l’alimentació, les festes i la religiositat i la vida en l’espill de les cançons.
Aquesta obra de Gabriel Garcia Frasquet vol recuperar, en el cas de Miramar, la cultura popular, “entesa com el conjunt de formes de vida de persones inserides en una col·lectivitat”. Com diu Gabriel Garcia al pròleg del llibre, “Per a un poble, conrear la memòria històrica col·lectiva, és preservar la personalitat pròpia i el patrimoni cultural immaterial que la caracteritza”.
És evident que una obra com aquesta enriqueix la cultura dels valencians, massa desmemoriats pel que fa al nostre passat i per això, poc esperançats en el nostre futur. per això Gabriel Garcia Frasquet presenta el seu llibre com “un homenatge a les persones que, amb voluntat de ferro, plantaren cara a la vida en un temps i un lloc determinants, vencent dificultats poderoses i mirant sempre endavant sense perdre l’esperança i l’alegria”. Però aquesta obra també “pot ser útil a les noves generacions per a comprendre el valor de l’esforç dels seus avantpassats”.
El llibre, amb una extensa bibliografia, i que ha recollit informacions de més de mig centenar de persones, es pot incloure “dins de la disciplina de la microhistòria”.
Certament que obres com aquesta de l’amic Gabriel Garcia Frasquet, ens ajuden a créixer en autoestima, i també ens fan valorar allò que hem estat en el passat, per tal de projectar-nos com a futur.
Gabriel i la seua esposa Roser i els fills, són grans amics. Ens vam conèixer els anys setanta a la Platja de Piles. Ell mateix ho contava en el llibre: “D’un País que ja anem fent. Miscel·lània d’Homenatge a Josep Lluís Bausset”: “Un matí d’estiu, assegut a vora mar a la platja de Piles, llegia un estudi sobre el Tirant lo Blanc quan se m’acostà, tot decidit, un desconegut. Era Josep Bausset. Em digué que s’havia fixat en la portada del llibre que tenia entre mans i que això l’impulsava a saludar-me. “Sens dubte vostè és dels nostres”, assegurà. Fou el primcipi d’una amistat que dura ja més de dues dècades. Durant un grapat d’anys vam tenir les cases a prop en aquella amable platja familiar on predomina la gent de la comarca i el valencià és la llengua de relació majoritària. La tertúlia d’amics il·lustres que Bausset mantenia setmanalment a la ciutat de València s’interrompia en arribar l’estació de la calor i, en certa manera, la nostra conversa n’era un modest substitut. Els temes més habituals que abordàvem eren el futur nacional dels valencians, la literatura que consumíem en cada moment, alguns retalls biogràfics de la seua trajectòria com a professor de secundària i com a valencianista militant, les notícies d’actualitat i, especialment, el procés de normalització lingüística”.
Aquest llibre, summament interessant, editat per l’Ajuntament d’aquesta vila de la Safor, té per objectiu, segons apunta en el pròleg l’amic Gabriel Garcia Frasquet, “l’estudi de la cultura popular del Miramar tradicional, és a dir, del poble abans de produir-se la irrupció de la modernitat, a partir dels anys 60”.
L’obra, de 427 pàgines està dividida en tres capítols. El primer d’ells fa referència als noms de Miramar, amb una especial atenció als noms antics d’aquesta vila, els tres topònims saforencs de la mirada (Bellreguard, Guardamar i Miramar), el terme de Miramar al segle XVI, les partides de la Marjal i els noms de lloc en la primera meitat del segle XX.
El segon capítol del llibre es titula Els parlars de Miramar (fonètica, el lèxic i el registre lingüístic), la repoblació i un parlar singular.
Finalment el tercer dels capítols és que s’acosta a la cultura popular, amb apartats tan interessants com els refranys, les rondalles, els jocs populars i d’una manera especial el joc de pilota, la música i el teatre, la mar i la pesca, els treballs de la terra, l’alimentació, les festes i la religiositat i la vida en l’espill de les cançons.
Aquesta obra de Gabriel Garcia Frasquet vol recuperar, en el cas de Miramar, la cultura popular, “entesa com el conjunt de formes de vida de persones inserides en una col·lectivitat”. Com diu Gabriel Garcia al pròleg del llibre, “Per a un poble, conrear la memòria històrica col·lectiva, és preservar la personalitat pròpia i el patrimoni cultural immaterial que la caracteritza”.
És evident que una obra com aquesta enriqueix la cultura dels valencians, massa desmemoriats pel que fa al nostre passat i per això, poc esperançats en el nostre futur. per això Gabriel Garcia Frasquet presenta el seu llibre com “un homenatge a les persones que, amb voluntat de ferro, plantaren cara a la vida en un temps i un lloc determinants, vencent dificultats poderoses i mirant sempre endavant sense perdre l’esperança i l’alegria”. Però aquesta obra també “pot ser útil a les noves generacions per a comprendre el valor de l’esforç dels seus avantpassats”.
El llibre, amb una extensa bibliografia, i que ha recollit informacions de més de mig centenar de persones, es pot incloure “dins de la disciplina de la microhistòria”.
Certament que obres com aquesta de l’amic Gabriel Garcia Frasquet, ens ajuden a créixer en autoestima, i també ens fan valorar allò que hem estat en el passat, per tal de projectar-nos com a futur.
Gabriel i la seua esposa Roser i els fills, són grans amics. Ens vam conèixer els anys setanta a la Platja de Piles. Ell mateix ho contava en el llibre: “D’un País que ja anem fent. Miscel·lània d’Homenatge a Josep Lluís Bausset”: “Un matí d’estiu, assegut a vora mar a la platja de Piles, llegia un estudi sobre el Tirant lo Blanc quan se m’acostà, tot decidit, un desconegut. Era Josep Bausset. Em digué que s’havia fixat en la portada del llibre que tenia entre mans i que això l’impulsava a saludar-me. “Sens dubte vostè és dels nostres”, assegurà. Fou el primcipi d’una amistat que dura ja més de dues dècades. Durant un grapat d’anys vam tenir les cases a prop en aquella amable platja familiar on predomina la gent de la comarca i el valencià és la llengua de relació majoritària. La tertúlia d’amics il·lustres que Bausset mantenia setmanalment a la ciutat de València s’interrompia en arribar l’estació de la calor i, en certa manera, la nostra conversa n’era un modest substitut. Els temes més habituals que abordàvem eren el futur nacional dels valencians, la literatura que consumíem en cada moment, alguns retalls biogràfics de la seua trajectòria com a professor de secundària i com a valencianista militant, les notícies d’actualitat i, especialment, el procés de normalització lingüística”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada