L'antídot contra la violència és la cultura (LEVANTE-EMV, 15/02/2015)

Són diversos els columnistes que han defensat, amb motiu dels assassinats dels periodistes de la revista "Charlie hebdo", que l´antídot contra la violència és la democràcia. No cal dir que estic plenament d´acord amb aquesta anàlisi. La democràcia, certament, ens ajuda a alliberar-nos de la violència i del terrorisme i per tant a acabar amb eixos flagells. Gràcies a la democràcia, que és més forta com més consolidades i àmplies siguen les llibertats, podem arribar a una convivència pacífica.

Però jo voldria afegir un punt, que d´alguna manera completa l´opinió que he mencionat abans. Crec que la cultura és realment la "vacuna" que ens ajuda a vèncer la violència, ja que ens "inocula" el sentit comú, la racionalitat i el respecte a la diversitat, factors que sempre ens allunyen de la violència. Crec que la cultura és allò que ens ajuda a ser hòmens i dones lliures. I quan dic la cultura, vull dir l´ensenyament, la informació, l´educació.

La cultura, com diu la cantautora Mercedes Sosa, "és l´única cosa que pot salvar un poble", ja que ens "permet distingir allò que hem de canviar i allò que hem de deixar". Per això la cultura, i d´una manera especial la cultura de la pau, ens pot ajudar a previndre actituds violentes. Educar i formar els jóvens en la cultura de la pau, ha de fer possible una societat més pacífica.

Ja des de l´escola, la formació humanística, que inclou també actituds i valors com el respecte a les opinions de l´altre, ha de fer nàixer una nova civilització, que porte a una convivència pacífica. El respecte a la diversitat i al pluralisme entre pobles, cultures, civilitzacions i religions, ens ajuda a avançar més i més en el camí de la pau. I ens ajuda també a ser més humans. Certament que la democràcia ha de ser una meta que hem de defendre i construir cada dia amb l´exercici de la llibertat i de la cultura.

Si "la cultura és el despertar de l´home", com digué l´escriptora María Zambrano, la violència porta la mort d´aquells que cauen abatuts per l´odi i per la intolerància dels assassins. Però a més, la violència, i d´una manera particular el terrorisme, també és la pròpia mort dels assassins, perquè provocant l´assassinat dels altres, ells mateixos, víctimes de la incultura, cauen en el seu propi parany.

L´escolarització, l´alfabetització, la cultura fa avançar la humanitat. Per això la constitució pastoral Gaudium et spes, del Concili Vaticà II, defensava l´alliberament dels hòmens "de la misèria de la ignorància" (60) i exhortava els cristians a "fer realitat el dret de tots, a la cultura" (60), sense distinció de races, sexe, nacionalitat, religió o condició social.

El papa Francesc deia en la seua exhortació apostòlica "El goig de l´Evangeli", que ha de ser possible la "construcció d´un poble en pau, justícia i fraternitat" (221), i per això apel·lava al "diàleg social com a contribució a la pau" (IV)

Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, hem de fer possible una societat "més harmònica i més respectuosa amb la manera de pensar de cadascú".

Formar els nostres jóvens en la cultura de la pau i en el diàleg, que és en definitiva apostar per un món més humà, més solidari i més fratern, ens ajudarà a evitar altres episodis violents com el que hem viscut amb l´atemptat a la revista "Charlie hebdo".