Avui, dimecres de cendra, tornem a començar aquell temps que la litúrgia qualifica de "temps favorable" i que és la Quaresma. Un any més, la Quaresma ens crida a recuperar el seu sentit més genuí, com un temps de conversió, una paraula, o més aviat, una actitud, que resumeix tota la predicació de Jesús. Amb el dimecres de cendra encetem un temps que ens ha de portar al coneixement (o al descobriment) d'un Déu que és Pare de misericòrdia, d'un Déu que ens estima entranyablement, sense retrets, sense condemnes! Per això aquest temps és una invitació al canvi, a l'alegria de la conversió, pel fet que Déu renova el nostre cor, per tal que així s'ajusti als criteris de l'Evangeli.
Com el seu propi nom indica, la Quaresma, que el papa Sant Lleó anomenava Paschale Sacramentum, són els 40 dies abans de Pasqua, un temps que és signe dels 40 dies que Jesús passà al desert. Però si comptem els dies que hi ha des del dimecres de Cendra a Pasqua, veiem que són més de 40. I és que la Quaresma no compta els diumenges, perquè el dia del Senyor no és dia de penitència. D'aquesta manera, sense els diumenges, sí que surten els 40 dies de la Quaresma.
La imposició de la cendra, el dimecres, és un signe penitencial que ja trobem a l'Antic Testament, com podem veure al profeta Jonàs (3:1-10) i també al llibre d'Ester (4:3). L'Església primitiva utilitzava la cendra només per als pecadors públics que eren reconciliats. Sembla que va ser el papa Urbà VI, el 1091, qui va prescriure la imposició de la cendra a tots els fidels com a inici del temps quaresmal.
La Quaresma és un temps de conversió per buscar Déu en els germans, és temps de justícia, de veritat, d'alliberament. És també temps de silenci atent, de mirar la vida, d'escoltar la veu del desert. La Quaresma és temps de tornar a començar i de buscar l'autèntic Déu. Temps de solitud i de revisió, temps de deixar allò que és vell i caduc per buscar la novetat del Regne, temps de donar nous fruits que tinguin vida en abundància, temps de fer una lectura orant de la Paraula de Déu, una Paraula que com ha dit el papa Francesc, és "la que suscita la fe, l'alimenta, i la regenera". I és que durant la Quaresma, la Paraula de Déu ha de tocar els cors més intensament, per convertir-los a Déu, renovant així "contínuament les nostres comunitats".
La Quaresma és aigua, com a signe de vida, com l'aigua del poble de Déu a través del desert. És també alliberament de les proves i dificultats. És Creu, no com a signe de derrota i de fracàs, sinó com a signe de vida i de resurrecció. És esforç i canvi per deixar el llevat vell i substituir-lo pel nou de Pasqua, ple de l'alegria i de la pau del Senyor Ressuscitat.
Els nostres avantpassats càtars i albigesos, de l'Edat Mitjana, ens van deixar una Quaresma com a temps de penitències extremes. Ara, al segle XXI, la Quaresma ha de ser solidaritat i generositat amb els més desvalguts. I també atenció i disponibilitat per trencar cadenes i alliberar els qui estan esclavitzats. I encara, la Quaresma ha de ser temps per descobrir la misericòrdia de Déu, una paraula que ve de "miser", que vol dir pobre, i "cordis", és a dir, cor, per així aprendre a estimar els altres des del cor de Déu!
Que com a deixebles de Jesús, la Quaresma ens ajudi a trobar-nos com a comunitat, de manera senzilla i joiosa a l'entorn del pa, en la taula de l'amor. Tant de bo aquest temps de gràcia ens faci viure el goig de l'Evangeli. Perquè com deia el bisbe Jaume fa dos anys, "la Quaresma és la conversió a Jesucrist i per això a la veritable alegria". Tant de bo que, com ens ha demanat el papa Francesc en el seu missatge d'enguany, la Quaresma sigui "un temps de renovació per a l'Església, per a les comunitats i per a cada creient".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada