Durant els dos primers segles de la nostra era, de tant en tant els cristians eren perseguits amb crueltat: confiscació de béns, exili, tortura o la mort. I és que el cristianisme, que no ambicionava el poder ni pretenia eliminar l´emperador, sí que qüestionava radicalment la ideologia i la idolatria que sustentaven l´imperi. Els cristians eren bons ciutadans, però no acceptaven adorar l´emperador, ja que consideraven que Crist era el seu únic Senyor.
Àgata, del grec Agathe, que vol dir "la que és bona o virtuosa", va nàixer cap a l´any 235 a Catània, a l´est de Sicília, com canten aquests Goigs: "Sou natural de Sicília,/ de llinatge principal,/ sou Verge i Màrtir, igual/ en aquella onze milía;/ puix fóreu predestinada/ per un tal alt estament". Ja cristiana des de menuda, quan va arribar a la joventut decidí consagrar-se a Jesucrist i per això rebutjà les propostes de matrimoni que li feien: "En la vostra edat primera,/ promptament tinguéreu vist/ que la llei de Jesucrist/ era la llei verdadera/ puix que l´haveu professada/ amb molt principal intent".
L´any 250, amb la persecució de Deci, un dels pretendents d´Àgata, el governador Quintià la va arrestar (perquè ella el va rebutjar) i la va conduir a una casa de prostitució. Àgata es va mantindre ferma enmig d´aquella situació i Quintià la va portar a judici i la va interrogar sobre la seua fe: "Molt gran disputa tinguéreu/ contra ses opinions,/ i amb molt agudes raons,/ fàcilment el confonguéreu:/ en presó fóreu posada/ anant vós, alegrement". Després d´un segon interrogatori, el governador va fer que l´assotaren, li van posar foc a les ferides i li van tallar els pits. La jove, tancada a la presó va tindre una visió, en la qual l´apòstol Sant Pere la va curar i li donà forces per resistir els turments: "Dels ulls llançava esgarips,/ per destruir-vos el cos,/ i ja mai tingué repòs/ fins a tallar-vos els dos pits;/ Sant Pere vos ha curarda/ d´aqueix dolor tan urgent". Però el governador, en una nova prova de crueltat, va estendre la jove sobre trossos de vidre i carbons encesos i Àgata moria, mentre un terratrèmol sacsejava la ciutat: "Menyspreant vós ses promeses,/ altra volta ha turmentat/ el vostre cos delicat/ amb brases de foc enceses: terratrèmol espantada/ tenia tota la gent".
Tots van quedar impressionats de la valentia de la jove i de la seua fidelitat a Jesucrist. Per això, els cristians van enterrar el seu cos amb veneració. Quan un any després, el dia mateix de la seua mort, el 5 de febrer, el volcà Etna va entrar en erupció, la ciutat de Catània s´aclamà a la màrtir Àgata: prenent el vel que cobria el seu sepulcre, van parar el riu de lava que amenaçava cobrir la ciutat. Per això aviat la fama i la devoció a Àgata arribà a tots els racons de Sicília i també a Roma, on edificaren esglésies a diversos llocs.
Santa Àgata, una jove valenta i decidida, ens és un exemple de fortalesa davant les dificultats. I també un model de fidelitat a Jesucrist.
Les tradicions entorn a Santa Àgata, demostren l´estimació que el poble cristià ha tingut per aquesta màrtir. A Sicília, la devoció a Santa Àgata va lligada a la defensa que s´implora d´aquesta jove, davant les erupcions volcàniques, incendis i altres catàstrofes naturals. Però l´element més característic de la veneració de Santa Àgata, fa referència al fet que li tallaren els pits. La iconografia (com el retaule de Sant Feliu de Xàtiva) la representa amb un plat, amb els pits. D´ací la invocació de les mares que estan amamantant els fills i també de les dones que tenen un càncer de pit.
Per altra part, a molts pobles i viles, la festa de Santa Àgata va lligada a les reivindicacions de les dones, tan sovint arraconades per un món que no les valora com cal.
Santa Àgata és patrona de Camporrobles, on se celebra la seua festa d´una manera molt viva. A més, a la nostra terra trobem ermites dedicades a aquesta màrtir, a Aielo de Malferit, Cabanes, Riba-roja de Túria, Vallibona, Benicàssim i Catral. Santa Àgata també és patrona d´aquesta última vila, i és la nit del 4 de febrer quan la imatge de Santa Àgata és traslladada de la seua ermita a l´església, per tornar el dia 5, de nou a l´ermita. I és que la tradició diu que Santa Àgata nomes pot passar una nit fora de l´ermita.
Uns Goigs lloen així Santa Àgata: "Verge, Màrtir coronada,/ Àgata en amor ardent;/ davant Déu omnipotent,/ sigueu la nostra advocada./ Puix que sou glorificada,/ i esteu en el cel present:/ davant Déu omnipotent,/ sigueu la nostra advocada".
Per altra part, i com m´ha recordat l´amic Adrià Fuertes Dasí, el dia de Santa Àgata hi ha la tradició d´esporgar la vinya i també els gesmilers.
Que la festa de Santa Àgata encoratge els jóvens cristians a viure la fe amb decisió i amb valentia. I que aquesta màrtir de Jesucrist, siga la protecció de les dones que passen una situació de dolor per un càncer de pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada