18 de febrer: Santa Bernadeta Sobirós (LEVANTE-EMV, 18/02/2015)

Hui dia 18 de febrer, una setmana després de la festa de la Mare de Déu de Lorda, l´Església celebra la festa de Santa Bernadeta Sobirós, que nascuda a Lorda el 7 de gener de 1844, pertanyia a una família molt senzilla d´aquesta vila de la Gascunya. 

Van ser diverses les circumstàncies que van fer que la situació econòmica de la família s´enfonsara en la misèria. El pare, que era moliner, va ser acusat injustament i degut a això hagueren de deixar el molí on vivien. Sense vivenda, sense treball i sense menjar, va ser un cosí, Andreu Sajús, qui els acollí, cedint-los una masmorra del poble, l´antiga presó, que estava abandonada degut a la seua insalubritat. 

La menuda Bernadeta patia asma i per això deixà Lorda, una zona molt humida, i es va traslladar un temps a Bartrès, una vila mig bucòlica, on va ser criada i pastora a casa d´una familiars. Sense saber llegir ni escriure, Bernadeta començà aprendre catecisme amb moltes dificultats.

El 28 de gener de 1858 Bernadeta tornà a Lorda. La xiqueta, senzilla i humil, ignorava el francès i només parlava el gascó (l´occità de Gacunya), la llengua del poble. Ella mateixa es considerava l´última de les xiquetes de la seua edat. I amb tot, Bernadeta, una xiqueta senzilla i pobra, va ser aquella a la qual la Mare de Déu va escollir per revelar-se.

El dijous 11 de febrer de 1858, un dia sense escola, Bernadeta, amb la seua germana i una amiga, van eixir de Lorda per anar a recollir llenya al bosc. Però una dona que estava llavant els va aconsellar que no anaren al bosc sinó a la zona de Massavielha, al costat del Gave de Pau, i així ho van fer. La germana i l´amiga de Bernadeta es van avançar i la menuda es quedà tota sola. I va ser en aquell moment, segons contà després Bernadeta, que "Vaig sentir el so del vent. Però vaig vore que els arbres no es movien. Vaig continuar descalçant-me per passar el riuet, i vaig tornar a sentir el mateix so del vent. Vaig alçar els ulls i vaig vore branques i esbarzers agitats a la zona de la gruta. I vaig vore una jove, tota blanca, no més alta que jo, que em va saludar amb una lleugera inclinació del cap, obrint les mans".

Bernadeta contava que aquella "Jove" portava en el braç dret un rosari, i malgrat això la menuda va tindre por i va retrocedir: "Em vaig fregar els ulls diverses vegades, em pensava que m´enganyava". Bernadeta va vore que la "Jove" li somreia "amb molta gràcia i que semblava que em convidava a acostar-me a ella. Però jo encara tenia molta por. I em va vindre la idea de resar". La xiqueta va traure el rosari de la butxaca: "em vaig agenollar i em vaig senyar. Mentre, la Jove es va girar cap a mi. Ara tenia el rosari a la mà. Es va senyar com per a començar a resar. A mi, la mà em tremolava. Vaig intentar senyar-me de nou i vaig poder fer-ho. Des d´aquell moment no vaig tindre més por". Bernadeta descrivia així aquella "Jove": "Portava un vestit blanc. Un vel blanc que li cobria el cap i arribava a terra. Sobre cada peu tenia una rosa groga. La faixa del vestit era blava, la cadena del rosari era groga. La Jove estava plena de vida, era molt jove i es trobava rodejada de llum". 

Quan Bernadeta va acabar de resar el rosari, aquella "Jove" la va saludar "somrient, i desaparegué". La xiqueta en un primer moment callà sobre allò que havia vist, però al final li ho digué a la seua germana.

El 14 de febrer Bernadeta tornà altra vegada la cova de Massavielha, malgrat la prohibició dels seus pares. I el 18 hi hagué la segona aparició d´aquella "Jove", que li va parlar a Bernadeta i li digué: "No et promet fer-te feliç ací a la terra, sinó al cel". I li demanà que la menuda anara a la gruta durant 15 dies. Així, la xiqueta tornà al lloc el 19, el 20 i el 21, en aquesta ocasió ja amb un centenar de persones que l´acompanyaren. També el 23 i el 24, dia en el qual la Mare de Déu demanà que feren penitència, i el 25, amb 300 persones, i on aquella "Jove" assenyalà a Bernadeta una font on la xiqueta es va rentar la cara.

El 27 de febrer ja eren 800 persones les qui acompanyaren Bernadeta a la cova de Massavielha, i el 28, més de 1000. L´1 de març va tindre lloc el primer dels miracles, quan una dona quedà curada del braç quan se´l banyà amb l´aigua de la font. El dia següent la Mare de Déu demanà a Bernadeta que diguera als capellans que construïren en aquell lloc una capella i que la gent anara allí en processó. El 3, Bernadeta estava acompanyada per 3000 persones i el 4, per 8000. Però va ser el 25 de març, festa de l´Anunciació del Senyor, quan aquella "Jove" li digué a la xiqueta qui era: "Que sòi era Immaculada Concepcion" (Que sóc la Immaculada Concepció), un nom que Bernadeta no havia sentit mai, i que la menuda anà repetint fins que arribà a casa del rector per dir-li´l, ja que ell li havia preguntat diverses vegades el nom d´aquella "Jove". Era evident que Bernadeta ignorava aquesta expressió teològica, que havia estat proclamada dogma el 1854 pel papa Pius IX. Com m´ha recordat l´amic Ventura, la inscripció que hi ha al peu de la imatge la van escriure amb criteris normatius del francès, i no en el gascó de Lorda, per rebaixar encara més la parla d´un poble. Com que jo no sabia aquesta informació, en l´article de l´11 d´aquest mes sobre la Mare de Déu de Lorda, vaig posar la frase que hi ha al peu de la imatge de Maria.
El 7 d´abril va tindre lloc el miracle del ciri, quan la flama tocà la mà de Bernadeta sense cremar-la, i el 16 de juliol va tindre lloc l´última de les aparicions de la Mare de Déu.

Posteriorment Bernadeta entrà com a religiosa, i morí el 16 d´abril de 1879. Va ser canonitzada pel papa Piu XI el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepcion, el nom (en l´occità de Gascunya) amb el qual la "Jove" es va donar a conèixer a aquella xiqueta de cor senzill i bo.