dijous, 26 de febrer del 2015

26 de febrer: La Germana Teresa Mira (LEVANTE-EMV, 26/02/2015)

 Hui dia 26 de febrer celebrem l´aniversari de la mort de la Germana Teresa Mira, religiosa de les Carmelites Missioneres Teresianes, nascuda a l´Alguenya, a la comarca valenciana del Vinalopó Mitjà, el 26 de setembre de 1895.
El 1912 la família de Teresa, nombrosa i humil, es va traslladar a Novelda, on la jove va conèixer les Missioneres Teresianes, congregació on va ingressar el 5 d´abril de 1915, ara farà 100 anys. Teresa va fer el noviciat a Tarragona, i allí a la Casa Mare va professar el 13 d´octubre de 1916. El 1918 va ser destinada a Alcalà de Xivert, on es va encarregar dels pàrvuls de l´escola i on va fer els vots perpetus el 19 d´octubre de 1921. Posteriorment, el 1924 va ser destinada a Sant Jordi, al Baix Maestrat, on va passar 12 anys, també a càrrec dels xiquets més menuts, tot i que el seu apostolat va arribar a molta més gent.
Degut a la guerra civil, Teresa va tornar a Novelda. Enmig de l´ambient de tensió que hi havia a la ciutat, Teresa va viure amb serenor i pau d´esperit. Confortava els familiars i els amics amb nombrosos gestos de caritat. durant els tres anys de la guerra, Teresa va posar en pràctica el lema de la seua vida: "Fem sempre el bé a tots". El seu apostolat va ser semblant al que van fer els primers cristians durant els temps de persecució, portant la comunió als malalt i estant a prop dels més necessitats.
La Germana Teresa va morir el 26 de febrer de 1941, i el poble de seguida la va considerar santa. Va ser el 17 de desembre de 1996, quan el papa Joan Pau II la va declarar Venerable, un pas previ a la seua beatificació.
En una carta a la seua germana Magdalena, Teresa li feia saber com "el bon Jesús endolceix la meua malaltia". I és que el seu cor cristal·lí i net, es deixà portar pel vent suau de l´Esperit Sant. Per això Teresa encarnà en la seua vida el lema del P. Palau: "Déu i el proïsme", com a expressió d´amor i de servei a l´Església. A més va viure el carisma congregacional de les Missioneres Teresianes, que naix del misteri de fe que és l´Església. Així, la seua dimensió evangelitzadora la va viure en un clima d´experiència eclesial com a filla del Beat Francesc Palau. Teresa va estimar l´Església i amb senzillesa , amor i alegria, es va donar al servei dels pobres i dels desvalguts, dels xiquets, dels malalts i de tots els necessitats. La transparència del seu missatge ha quedat reflectit en la seua vivència de Jesús, per des d´ell, fer sempre el bé.
Teresa Mira, malgrat la seua curta vida, va obrir el seu cor a Déu i als germans, en una entrega generosa, com a testimoni de fidelitat i de senzillesa evangèlica. De caràcter amable i sempre amb un somriure als llavis, la gent i les seues germanes de comunitat podien comptar amb ella per a qualsevol cosa, ja que sempre estava disponible. Dona de sentit comú i amb una gran capacitat de comunicació, Teresa Mira entregà als altres el millor d´ella mateixa.
Teresa Mira va ser com el somriure de Déu, un somriure que, com diu la Germana Pili Jordà, "era reflex de l´harmonia amb Déu". Per això en els seus 26 anys de religiosa, Teresa va ser un exemple de fidelitat a les exigències de l´amor i del servei a Déu, a l´Església i al proïsme. I és que la seua fidelitat creativa la va concretar en l´amor preferencial als més menuts. Teresa Mira és també un exemple de fe, ja que va comprendre i practicar el consell que el P. Francesc Palau i Quer va donar a les religioses Missioneres Teresianes: "Una germana ha de ser servidora de les altres". Per això la Germana Teresa Mira va viure l´alegria que naix del fons del cor, gràcies a la seua relació amb el Senyor. Tota la seua vida va estar motivada pel dinamisme de la fe, de l´esperança i de l´amor, des d´una llibertat interior fonamentada en la pobresa espiritual, la confiança en el Déu de la misericòrdia i en la pau del cor.
Actualment les Germanes Missioneres Teresianes que es troben al nostre País i que continuen el carisma de la G. Teresa Mira,, estan a Torrevella, el Desert de les Palmes, Callosa de Segura, Paterna, Elx, Crevillent i Novelda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Emili Marín: un homenot del País Valencià (01/04/2024)

La nit de Pasqua, l’amic Emili Marín ens ha deixat per passar a la casa del Pare. Després d’una llarga i fecunda vida al servei de l’Evangel...

MONTSERRAT