dissabte, 21 de febrer del 2015

L’Any de la vida consagrada (SAÓ, gener, 2015)

El passat 30 de novembre s’inaugurà l’Any de la Vida Consagrada, que durarà fins el 2 de febrer de 2016.

El febrer passat, la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, presentà a Roma la carta circular, “Alegreu-vos”, adreçada als consagrats i les consagrades. El text, inspirat ens les paraules del papa Francesc, per orientar aquest any dedicat a la vida consagrada, aprofundeix els temes de la fidelitat, el trobament amb Jesús, la missió dels consagrats i la importància de fer-se propers a la gent.

La carta comença amb unes paraules del papa, on ens demana viure el goig de la fe: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula era alegria. On estan els consagrats sempre hi ha alegria”. El text destaca la vocació dels consagrats que “segueixen el Senyor de manera profètica”, com a “hòmens i dones capaços de despertar el món”. Per la fidelitat, els consagrats hem de donar “raó de la nostra alegria”, al costat de tants hòmens i dones que busquen l’Església com a casa paterna.

La carta fa un repàs extensiu de l’alegria a través dels salms, del profeta Isaïes, de l’Evangeli i de la carta als Gàlates. I és que en un món mancat d’alegria, el text remarca la missió dels consagrats: viure “l’alegria de portar la consolació de Déu”.     

La vida consagrada, “cridada a encarnar la Bona Notícia”, ha de fer que el trobament amb el Senyor ens pose en moviment, per tal d’eixir de l’autoreferencialitat.

En un món amb una crisi permanent de fidelitat i de deshumanització i amb un predomini de desconfiances i recels i amb tantes persones marcades per la fragilitat, els consagrats estem cridats a ser ministres de consolació, per “portar l’abraçada de Déu” al nostre món. Per això se’ns demana “introduir la confiança en la possibilitat d’una felicitat autèntica”. Com que són molts els hòmens i les dones “que esperen una paraula de consol, de proximitat, de perdó i d’alegria”, els consagrats hem de ser “signe d’humanitat plena i facilitadors, no controladors de la gràcia”, i també, “testimonis d’una manera distinta de fer, d’actuar, de viure”.

Si la vida consagrada s’arrela en la pregària com a font de fecunditat de la missió, els consagrats hem de ser propers a la gent de hui, que “té necessitat de paraules, però sobretot té necessitat que donem testimoni de la misericòrdia i la tendresa del Senyor”. El papa convida els consagrats a “visitar les fronteres del pensament i de la cultura, a afavorir el diàleg i a eixir al trobament de tothom”. I també a viure la novetat del Regne, sense “por a deixar caure estructures caduques”.


Enmig d’una cultura del desencontre i de la fragmentació, les persones consagrades estem cridades a ser “icones vivents de la maternitat i de la proximitat de l’Església”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT