El passat 30 de
novembre s’inaugurà l’Any de la Vida
Consagrada
El febrer passat, la Congregació per als
Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, presentà a Roma
la carta circular, “Alegreu-vos”,
adreçada als consagrats i les consagrades. El text, inspirat ens les paraules del
papa Francesc, per orientar aquest any dedicat a la vida consagrada, aprofundeix
els temes de la fidelitat, el trobament amb Jesús, la missió dels consagrats i
la importància de fer-se propers a la gent.
La carta comença
amb unes paraules del papa, on ens demana viure el goig de la fe: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula era
alegria. On estan els consagrats sempre hi ha alegria”. El text destaca la
vocació dels consagrats que “segueixen el
Senyor de manera profètica”, com a “hòmens
i dones capaços de despertar el món”. Per la fidelitat, els consagrats hem
de donar “raó de la nostra alegria”,
al costat de tants hòmens i dones que busquen l’Església com a casa paterna.
La carta fa un
repàs extensiu de l’alegria a través dels salms, del profeta Isaïes, de
l’Evangeli i de la carta als Gàlates. I és que en un món mancat d’alegria, el
text remarca la missió dels consagrats: viure “l’alegria de portar la consolació de Déu”.
La vida consagrada,
“cridada a encarnar la Bona Notícia
En un món amb una
crisi permanent de fidelitat i de deshumanització i amb un predomini de desconfiances
i recels i amb tantes persones marcades per la fragilitat, els consagrats estem
cridats a ser ministres de consolació, per “portar
l’abraçada de Déu” al nostre món. Per això se’ns demana “introduir la confiança en la possibilitat
d’una felicitat autèntica”. Com que són molts els hòmens i les dones “que esperen una paraula de consol, de proximitat, de perdó i d’alegria”,
els consagrats hem de ser “signe
d’humanitat plena i facilitadors, no controladors de la gràcia”, i també, “testimonis d’una manera distinta de fer,
d’actuar, de viure”.
Si la vida
consagrada s’arrela en la pregària com a font de fecunditat de la missió, els
consagrats hem de ser propers a la gent de hui, que “té necessitat de paraules, però sobretot té necessitat que donem
testimoni de la misericòrdia i la tendresa del Senyor”. El papa convida els
consagrats a “visitar les fronteres del
pensament i de la cultura, a afavorir el diàleg i a eixir al trobament de
tothom”. I també a viure la novetat del Regne, sense “por a deixar caure estructures caduques”.
Enmig d’una cultura
del desencontre i de la fragmentació, les persones consagrades estem cridades a
ser “icones vivents de la maternitat i de la proximitat de l’Església”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada