Els pobles valencians, de nord a sud del nostre País, veneren amb gran amor la Mare de Déu, sota moltes advocacions. Des de la Vallivana a Morella i a Picassent, a la de Gràcia a Vila-real, i des del Lluc a Alzira, de Loreto a Mutxamel, la del Remei Alacant, la Misericòrdia a Borriana, de l’Oreto a l’Alcúdia, la dels Lliris a Alcoi, el Lledó a Castelló de la Plana, la Mare de Déu dels Xics a la Font de la Figuera, la de Montserrat a Picanya, la Puríssima Xiqueta a Benissa, la Balma a Sorita, la de la Salut a Algemesí o la Cova Santa a Beniarrés. A Alaquàs la patrona és la Mare de Déu de l’Olivar, on també celebren la festa el 8 de setembre, el dia de les Marededéus trobades.
En la majoria dels pobles, els devots canten els Goigs o els himnes a les seus patrones, en castellà, fruit de la castellanització que l’Església va imposar als cristians valencians. Una imposició que, desgraciadament encara dura. I així tenim que els fidels valencians aclamen la patrona, no en valencià, com seria normal, sinó en castellà.
La inèrcia de tants anys i el poc interès dels capellans per traduir al valencià els himnes o Goigs a les patrones o patrons dels pobles, fa que continuem cantant en castellà, en pobles que parlem normalment en valencià.
Per això és una notícia agradable que els clavaris d’aquest any 2015, de la Mare de Déu de l’Olivar, patrona d’Alaquàs, hagen traduït al valencià els Goigs a la patrona d’aquesta vila de l’Horta.
Com he pogut saber a través de La Fulla de l’Olivar, que puntualment m’arriba cada setmana a Montserrat, la traducció dels Goigs o Gojos és fruit del treball conjunt de diversos clavaris. Aquests Goigs en honor de la Mare de Déu de l’Olivar mantenen la mateixa estructura, dimensions i motius temàtics que la versió castellana, de manera que els seus versos i estrofes encaixen perfectament en la música ja coneguda pels cristians d’Alaquàs.
La traducció acredita una molt digna qualitat poètica dels gojos a la Moreneta, patrona d’aquesta vila de l’Horta. Com diu La Fulla de l’Olivar, ara només cal que les diverses parròquies d’Alaquàs, la Santíssima Creu, l’Assumpció i l’Olivar, facen seus els Goigs que ajudaran a normalitzar la nostra llengua a l’Església.
És evident que aquesta acció de traduir a la nostra llengua els Goigs de la Mare de Déu de l’Olivar, hauria d’animar altres pobles a fer el mateix, i així poder cantar a les nostres patrones, en la llengua del nostre Poble.
Per tot això, no puc sinó felicitar els clavaris de la Mare de Déu de l’Olivar de 2015 per aquesta iniciativa tan encertada, i que tan bon servici farà, ja que permetrà que molts habitants d’Alaquàs puguen cantar a la seua patrona en la mateixa llegua que parlen cada dia. I també m’agradaria que, des de les parròquies o els clavaris (com han fet a Alaquàs) traduiren els Goigs o himnes a les nostres patrones al valencià, per així fer possible una més gran inculturació de la nostra Església a la nostra terra. Si a Castella i a Andalusia els Goigs són en castellà, ¿per què als pobles valencianoparlants hem de cantar els textos en castellà? No seria hora ja que la nostra Església apostara fermament per la cllengua i la cultura dels valencians? O és que la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval no és una llengua digna per cantar les lloances a Déu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada