Hui, 28 d´agost, es commemora el 50è aniversari del famós discurs „«Tinc un somni»„ que Martin Luther King va fer a les escales del Lincoln Memorial, al final de la Marxa sobre Washington pel Treball i la Llibertat. Davant milers de negres que veien els seus drets conculcats, Luther King es congratulava per «la major manifestació per la llibertat en la història de la nostra nació».
Luther King denunciava que, malgrat la Proclamació d´Emancipació feta 100 anys abans, i que va ser una «llum d´esperança», encara hi havien «esclaus negres abrasats per les flames d´una injustícia devastadora», que feia que la vida dels negres estiguera «tristament impedida per les manilles de la segregació i per les cadenes de la discriminació». Luther King denunciava també la situació dels negres que vivien «en una illa solitària de pobresa, al mig d´un vast oceà de prosperitat material». I per això s´escandalitzava perquè els seus germans de raça es trobaven «exiliats en el propi país» i «encara no són lliures». Luther King clamava per «obrir les portes de les oportunitats a tots els fills de Déu».
Amb valentia, Luther King proclamava que era l´hora «de pujar de la vall fosca de la segregació al camí assolellat de la justícia racial» i de passar de les «arenes movedisses de la injustícia racial a la roca sòlida de la germanor». El camí per arribar a la plena igualtat era «oposar-nos a la força física amb la força espiritual». Per a Luther King, la situació de segregació racial «pot canviar i canviarà». Els negres no podien estar satisfets pel fet de «passar d´un gueto més xicotet a un de més gran». S´havien d´acabar els guetos i les discriminacions! I amb valentia, expressava el seu somni: «Tots els hòmens són creats iguals». Per això, somiava que els xiquets blancs i els xiquets negres pogueren «caminar junts com a germans». Aquesta era la seua esperança. En el seu somni, demanava ser capaços «d´excavar de la muntanya de la desesperació una pedra d´esperança», per tal de «transformar discòrdies en una simfonia de germanor».
Per a Luther King, el camí cap a la plena igualtat consistia en «treballar junts, pregar junts, lluitar junts, sabent que un dia serem lliures». I afegia encara: «A vosaltres hui vos dic, amics meus, que malgrat les dificultats de hui, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà».
Cinquanta anys després d´aquest discurs, hem avançat molt per fer realitat el somni. Però al nostre país, encara queden llavors d´intolerància, de racisme i de xenofòbia, que hem de desterrar definitivament, per tal de fer possible un món lliure i en pau. És l´hora de somiar amb Luther King per trencar les cadenes de l´opressió, per acabar amb la fam, per defensar els pobles oprimits i les llengües minoritàries. Però per fer realitat el somni, cal que tots arribem a creure que podem realitzar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada