Tinc un somni (La Veu del País Valencià, 28/08/2013)

50 anys després del somni de Martin Luther King, també jo, hui he tingut un somni.

He somiat un món basat en la justícia i en la fraternitat. Un món on els més forts no abusaven dels més dèbils i on la pau feia possible la llibertat i la fi de les guerres i de la violència.

He somiat que la fam i l’analfabetisme eren eradicats del planeta. I la cultura arribava a tots els pobles i a tots els hòmens i dones.

He somiat que els xiquets podien créixer en llibertat, per tal d’arribar a ser hòmens i dones lliures.

He somiat que la natura era respectada, que l’aire era net i que l’aigua, un dret universal, arribava a tots els pobles.

He somniat que s’acabava l’esclavitud (les esclavituds!!) de les dones. I que totes les dones podien viure amb dignitat, sense ser, mai més, propietat dels hòmens.

He somiat que hi havia treball per a tothom, que s’acaba l’atur i que els nostres jóvens no havien d’anar-se’n del País, per tal de tindre una faena digna.

He somiat que s’acabaven els desnonaments, i que el dret a l’habitatge era respectat.

He somiat bancs i entitats financeres amb rostre humà, que no xafaven els més desvalguts, sinó que amb un esperit ètic, ajudaven els qui més ho necessitaven. He somiat que per damunt dels beneficis, els bancs eren entitats que recolzaven els qui estaven passant una situació crítica.

He somiat que els nostres governants eren hòmens honrats, que rebutjaven la corrupció, el frau i la mentida. I que es preocupaven de veritat pel bé dels ciutadans.

He somiat que la nostra llengua era respectada i afavorida pel govern del nostre País. Que s’acabava la discriminació lingüística que patim els valencians a la nostra terra i que els nostres xiquets podien estudiar en valencià, sense les barreres i les dificultats que posen des de la Conselleria d’Ensenyament. He somiat que viure en valencià era possible i que la Generalitat promovia la nostra llengua a l’administració, a la justícia i als mitjans de comunicació. I que per això, podíem anar a vore pel·lícules en valencià, comprar diaris en la nostra llengua i tindre una televisió i una ràdio lliures i plurals i en la nostra llengua. Sense manipulacions ni censures!!

He somiat una sanitat a l’abast de tothom, sense retallades ni llistes d’espera escandaloses. He somiat que els nostres governants tenien una sensibilitat pels més desvalguts i que els malalts dependents eren atesos amb eficàcia. He somiat que els pensionistes podien viure amb dignitat i no amb la pensió de misèria que cobren molts d’ells.

He somiat també, que els xiquets podien tindre més beques per a llibres i per a menjadors. Perquè és una vergonya que els pares i les llibreries, estiguen sense cobrar una ajuda que els pertoca.

He somiat que s’extingia el racisme, la xenofòbia i tota mena d’ideologia totalitària, que no fan sinó degradar la humanitat.

He somiat que davant les retallades immorals en sanitat, ensenyament i serveis socials, el President i els Consellers del Govern de la Generalitat, havien decidit no cobrar ni un cèntim del seus sous, fins que no pagaren el que deuen!!

He somiat que l’Església afavoria la nostra llengua a la litúrgia, els seminaris i la catequesi. I que acabava, d’una vegada per sempre, amb la discriminació del valencià. I he somiat també, que davant les mesures immorals de la Generalitat envers els més desvalguts, els bisbes valencians, els capellans i les religioses, així com els seglars compromesos, organitzaven una manifestació multitudinària, i es plantaven davant la Generalitat, per tal d’exigir la fi de les retallades i de la política immoral del Govern Valencià, en contra dels més desvalguts.

He somiat que els pobles podien decidir amb llibertat el seu futur, sense por. He somiat que les nacions sense estat podien establir acords internacionals i votar la seua autodeterminació, sense cap mena d’opressió.

He somiat una fraternitat universal, on tothom es sentia germà i germana dels altres i de l’univers.

He somiat, com Martin Luther King, que aquest somni podia fer-se realitat, si tots posàvem de la nostra part, allò de millor que tenim. I si som capaços de mirar –nos els una als altres amb el cor!!