Sant Domènec de Guzman (VILAWEB/ONTINYENT, 11/08/2013)

El 4 d’agost passat, Llutxent celebrava la festa de Sant Domènec de Guzman, nascut a Caleruega el 1170 i mort a Bolonya el 1221.

 

Fundador de l’Orde dels Predicadors, dels 14 als 21 anys, Domènec va estudiar Humanitats,  Filosofia i Teologia a l’Estudi General de Palència. Canonge de la catedral d’Osma, va vendre els seus llibres de pergamí (amb les anotacions i els resums que anava fent) per la pobresa de la població: 'Com podré estudiar en pells mortes, quan en carn viva, els meus germans moren de fam?'. El 1194 va ser ordenat prevere i el 1205, en passar pel Llenguadoc, va conèixer l’heretgia dels càtars. Un any després s’instal·là en aquesta terra per a predicar l’Evangeli. Per a combatre l’heretgia, Domènec, que rebutjava la violència, només utilitzava les armes del bon exemple i la predicació. El 1215, a Tolosa, establí la primera casa de l’Orde dels Predicadors i a finals del mateix any anà a Roma, per a demanar l’aprovació de l’Orde. Finalment, el 22 de desembre de 1216 el Papa Honori III, amb la butla 'Religiosam vitam', confirmà l’Orde de Frares Predicadors. 

El 1219, Domènec encarregà al beat Miquel de Fabra la fundació de convents a la Corona d’Aragó. El mateix Miquel de Fabra 'mantingué contactes amb el rei Jaume I, que el va nomenar el seu predicador i confessor', com ha escrit el P. Alfonso Esponera, historiador dominic.

El 1239, el beat Miquel de Fabra fundà el convent de predicadors de València, per a evangelitzar la nostra terra. La primera pedra del convent fou col·locada pel mateix rei Jaume I, el 14 d’abril de 1239. En aquest convent, que l’exèrcit i l’Estat espanyol farien bé de tornar als dominics valencians, hi visqueren anys més tard Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Bertran.

Amb molt d’encert, els convents dels predicadors de València i de Xàtiva, a finals del XIII i principi del XIV, van tindre escoles de llengües orientals, 'Studia linguarum', a causa de la preocupació per preparar els missioners dominics en la llengua, la cultura i les tradicions dels països orientals on eren enviats.

Aquestes escoles van ser impulsades, en bona part, per Sant Ramon de Penyafort, durant els anys que estigué al front dels dominics. Com és de sentit comú, els predicadors que anaven a l’Orient aprenien àrab i hebreu i la cultura, sobretot filosòfica, dels països on eren enviats a predicar. 

Pense que si els bisbes i els preveres del País Valencià, i també les religioses que tenen col·legis, seguiren l’exemple dels dominics de les escoles de llengües orientals, i aprengueren la nostra llengua per predicar en valencià, en comptte de fer-ho en castellà, farien possible la inculturació de l’Església en la nostra llengua.  

Els frares de l’Orde dels Predicadors són presents a la nostra terra, a València (al carrer de Ciril Amorós i al Pouet de Sant Vicent) i a Torrent. També les monges dominiques tenen una llarga història al nostre País, amb convents a Paterna (1491), Xàtiva (1520), Oriola (1602) i a Borriana i Torrent.

A Llutxent, el convent erigit pels dominics en 1422, fou la primera Universitat valenciana o Estudi General en Arts i Teologia. I és cada 4 d’agost, que els ciutadans de Llutxent, amb gent vinguda de la Safor, la Costera i d’altres comarques del País Valencià, pugen en romeria fins al Mont Sant, per a venerar Sant Domènec.

Que Sant Domènec de Guzman ens ajude a ser missatgers del Regne i a portar l’Evangeli a la nostra societat. I que Sant Domènec, siga la protecció de tots els veïns de Llutxent.