.JPG)
Cada 6 d’agost,
l’Església celebra la
Transfiguració del Senyor, festa coneguda popularment com el
Salvador. En la
Transfiguració (Mt 17:1-6), davant els apòstols Pere, Jaume i
Joan, Jesús, el Diví Salvador, es mostrà resplendent de glòria, com el Fill
enviat pel Pare.
A l’Església,
aquesta festa se celebrava des d’antic, però va ser el papa valencià Calixte
III, que va voler solemnitzar aquest dia, pel fet que el 6 d’agost de 1456, va
arribar a Roma la notícia que els cristians havien derrotat als turcs de
Mohamed II, en la batalla de Belgrad. I
va ser el mateix Calixte III, qui va encarregar l’ofici del dia a un dominic
xativí, Jaume Gil.
La festa del
Salvador se celebra en nombrosos pobles valencians, com El Palmar. Cada 4
d’agost, a poqueta nit, la imatge del Sant Crist, dalt d’una barca, es
traslladada per l’Albufera, fins al lluent.
Són molts els devots del Palmar, de Sollana, Silla, Catarroja o El Perellonet,
que acompanyen la imatge del Crist, a qui invoquen com a protector de les aigües
de l’Albufera, de les collites, la salut i la pesca. Segons conta la tradició, va
ser a finals del segle XIX, quan hi hagué al Palmar una epidèmia de còlera, que
va anar desapareixent, quan els veïns aclamaren la imatge del Crist. I és per
això, que el 6 d’agost El Palmar fa festa grossa al Crist de la Salut.
També Corbera
celebra el 6 d’agost la festa del Salvador, en agraïment a la fi de la pesta de
còlera, que assotava la vila el segle XVIII.
Per la seua part,
Set Aigües, la Font
de la Figuera
i el Canyamelar, també celebren el Crist, anomenat en aquestes viles, dels
Afligits, Benicolet i el Crist de la fe, i Onda, amb el Santíssim Crist
Salvador. D’una manera semblant, fan festa al Salvador a Gata de Gorgos, Murla
i Els Poblets, a més a més de Silla, amb la tradicional carxofa i la dansa dels
Porrots.
Per altra part, la
catedral d’Oriola està dedicada al Salvador, com també esglésies de Requena, Sucaina,
Cocentaina, Les Useres, Sagunt, Benafer, Mutxamel, Borriana o la parròquia del
carrer Trinitaris de València. I també el monestir de les germanetes de
l’Anyell, a Navalon.
Com ha dit el P.
Abat Josep Mª Soler, “la creu marca
l’hora de Jesús, perquè és l’instrument de la seua donació total”. I per
això, “la creu esdevé per al creient, un
arbre de vida en l’Esperit”, amb una dimensió pasqual, perquè “l’instrument de patíbul es transforma en
estendard victoriós i en font de vida i
d’alegria”.
Celebrar la festa
del Salvador, és acollir Jesús en els qui més sofreixen. És encendre la llum de
l’esperança, per descobrir el rostre de Déu en els més necessitats. És també
denunciar les injustícies i els egoismes, com van fer els profetes, per tal de
ser testimonis que l’amor pot canviar el món. És cremar allò que és caduc i que
denigra la dignitat humana. I és il·luminar totes les situacions de foscor i de
solitud, que encadenen tantes i tantes persones. Perquè el Salvador, que és el gran regal del
Pare, ens ajuda a fer una vida més humana.
PD: La imatge és del Santíssim Crist de la Fe, de Benicolet (la Vall d'Albaida)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada